Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimarts, 11 de desembre de 2012

La il·lusió (Josep López Romero)



Es tracta d'un llibre dirigit a les persones que han perdut l'esperança i la il·lusió per a portar-les pel camí correcte i que puguin tornar a creure en les seves possibilitats, mitjançant l'esperan+ça, la protagonista de la història.

En la presentació recarca a quines persones està dirigit el llibre, persones que en algun moment han patit la manca del sentit de la vida, l'absència d'un projecte vital o estar en un lloc equivocat.

La història comença quan l'Esperança es desperta amb un buit terrible al pit i amb la sensació de que ja no dirigeix la seva vida. Et sent espantada per això. Ho troba com una llosa que l'impedeix funcionar amb normalitat. Això fa que camini arrossegant els peus.

La costa fins i tot prendre's el cafè. Portava temps que només tenia ganes de recolzar-se al sofà. Té la sensació de que la relació amb el seu marit s'està deteriorant. Fins i tot ja no té la mateixa el·lusió amb la seva llibreria com al principi. Després d'ampliar el negoci les coses no van com esperava.

Surt a fer uns encàrrecs i perduda per la ciutat acaba en un lloc que posa "Oficina de les ànimes perdudes". Després de la conversa amb un vell arriben a la conclusió de que el que ha perdut ha estat la il·lusió. Llavors es posa a investigar quan fou el moment en el qual va perdre la il·lusió.

Instants després apareix una dona que diu ser la seva fada madrina i que l'ajudarà a recuperar la seva il·lusió. Fent la prova del full en blanc el seu es taca de tinta de l'estilogràfica que s'havia espatllat després de la pluja i enraviada l'arruga i el llança al terra. El vell i la fada ho llancen en forma d'avió de paper i acaben junt al seu tot arrugat.

La fada l'agafa i la porta fins al magatzem i li dóna un vestit de nena i li diu que es per a jugar, ja que tots porten dins el nen o nena que alguna vegada hem estat. Miren el parc de les il·lusions, un llibre que porta cap a la imaginació. Llavor rep fitxes de colors per a diverses atraccions i ha de prometre que si recupera la il·lusió ha d'ajudar a altres persones a recuperar-la.

La fada i ella fan un recorregut per diverses atraccions com les muntanyes russes, el saló dels autòmats, els miralls deformats, on va recuperant la il·lusió i on va tornant a conèixer-se.

La fada es va adonant compte que la cosa comença a rutllar. Els trossos de la il·lusió perduda que recupera són la serenitat, el desig profund i l'autoconeixement. La fada li diu que no ha d'oblidar els seus talents i que no faci coses inadequades per a ella.

En els cavallets fa fruit de la seva imaginació per a figurar-se tot el que desitja per a recuperar la seva il·lusió. Per asolir un desitjo s'ha d'agafar una direcció i que aquesta tingui sentit. No s'ha de posar tot l'afecte en una sola persona. S'han de crear noves experiències per a trencar pors i inseguretats.

Al finalitzar el recorregut per les atraccions, l'Esperança recupera la resta de trossos de la il·lusió perduda, la imaginació, la direcció, la confiança i la passió. Quan acaben les atraccions ja no té el buit al pit i es sent més serena i amb energia vital.

De tornada a la llibreria, l'Esperança decideix donar la direcció de la llibreria al seu soci i ella tornar a ocupar-se de les vendes com feia abans i transmetre la seva il·lusió als seus empleats.

El llibre finalitza amb l'explicació dels colors que fan que es recuperi la il·lusió: violeta (serenitat), lila (memòria), blau (autoconeixement), verd (imaginació), groc (direcció), taronja (confiança) i vermell (passió) i amb algunes paraules il·lusionants de personatges coneguts.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada