Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 31 de maig de 2013

La felicitat



INTRODUCCIÓ

Hem usat i gastat tant el concepte felicitat que de vegades sembla que sigui sinònim de benestar. En canvi, la felicitat, com defineixen els savis orientals, és un estat d’harmonia interna, res a veure amb l’eufòria; ni tan sols amb l’alegria, ni sentir-se satisfet de tenir les necessitats cobertes. La felicitat és una qualitat de l’ésser. Això vol dir deixar de banda l’ego, el pensar únicament en un mateix, i alhora, no donar tanta importància als pensaments. I tot i així, ser coherents entre allò que pensem, allò que diem i allò que fem.

Segons el filòsof Francesc Torralba, només podem experimentar felicitat a través del cultiu de la intel·ligència espiritual. Que no és l’únic tipus d’intel·ligència.

EINES

Tal vegada el secret més gran de la felicitat és que no l’hem de buscar, que és ella qui ens troba a nosaltres. Ens troba quan estem bé.

Els nens són feliços quan juguen tranquil·lament, riuen, fan una tasca que els agrada i es senten estimats, encara que no en siguin gens conscients. Ells no van darrere la felicitat. Nosaltres tampoc no ho hauríem de fer.

Que els diners no fan la felicitat no és necessàriament un tòpic. I també ho podem fer extensiu a les relacions personals. Si pensem que els béns materials o les persones que ens envolten, ens han de fer feliços, probablement no aconseguirem el nostre objectiu. La felicitat només és conseqüència d’haver trobat el nostre lloc al món.

I va bé recordar que una via instantània per sentir-nos feliços és fer feliços els altres. Això és també el que podem transmetre als nostres fills, tenint en compte que nosaltres som responsables que sàpiguen valorar el que tenen. Fer que no acumulin i acumulin coses, exigències i insatisfaccions és feina nostra.

Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernández.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada