Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimecres, 22 de maig de 2013

La ira



INTRODUCCIÓ

El budisme creu que la ira és un verí. Tot i que, segons els psicòlegs, no hi ha emocions positives ni negatives, sovint la ira és un sentiment encegador. Enfadar-se és lògic, però segurament ens enfadem perquè tenim unes expectatives massa elevades sobre com haurien de ser les situacions, les persones o la vida.

Cal recordar, però, que enfadar-se pot tenir aspectes positius: la indignació ens serveix per sortir de situacions desagradables i ha estat el motor de moltes conquestes socials.

EINES

Ni callar ni sortir-se de mare. Quan ens enfadem omplim un cubell amb aigua bruta. Si es calent diem a la persona que ens ha fet enfadar tot el que pensem, li estarem llençant l’aigua bruta al damunt. No solucionem res. Si callem i no diem res, estarem llançant l’aigua bruta sobre nosaltres mateixos. Cal que ens desempalleguem, de l’aigua bruta, però l’ideal seria llençar-la en el buit. Com es fa?

  • Primer comptant fins a deu i sortint a passejar, jugar, fer esport, meditar, practicar ioga...

  • L’endemà, més asserenats, cal parlar amb la persona que ens va fer enfadar i explicar-li què ens va empipar. Ser assertiu vol dir saber expressar amb claredat a l’altre, però sense ferir-lo, com ens vam sentir. Així és com es gestiona la ira.

Quan els nens s’enfaden amb els companys o el professor convé no atiar el foc però també ajudar-los a sospesar que ha passat i com ho poden arreglar.

La poca tolerància a la frustració sovint genera ira. Reflexionar junts, posant nosaltres els límits en la negociació, sobre què es pot fer i què no en un moment determinat, potser fins i tot avançant-nos als esdeveniments, és una bona feina que podem fer per ajudar-los.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada