Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimecres, 8 de maig de 2013

La por



INTRODUCCIÓ

La por té aspectes positius. Gràcies a la por, hem sobreviscut com a espècie. Gràcies a la por, no ens atropellen pel carrer. Per tant, en alguns casos, la por és amiga de la prudència.

Tanmateix, avui dia en fem un gra massa, de la port. Gairebé tot ens fa por. Sobretot el futur, que només existeix en la nostra imaginació. Les decisions que es prenen des de la por no acostumen a donar gaires bons fruits.

EINES

Nelson Mandela va dir: “No és valent qui no té por, sinó qui la sap conquerir”. Pilar Jericó, coach i escriptora, ha investigat molt sobre la por, i proposa cinc eines per afrontar-la:

  • Acceptar que la por és real i normal. Habitualment no se’n parla perquè es considera una debilitat. Però l’estrès, l’ansietat o un nus a l’estómac són símptomes de por.

  • Procurar rebaixar-ne l’impacte relativitzant-ne la importància. Mirar-la als ulls i definir un pla d’acció per combatre-la.

  • Assumir que tots tenim prou força per fer front a les nostres pors. No deixar que la por ens paralitzi.

  • Demanar als amics, als mestres, als familiars que ens ajudin a explicar-los què ens passa. El repte consisteix a no travessar sols la situació que ens atemoreix.

  • Mirar al futur i buscar noves il·lusions i nous reptes.

La por en els nens pot tenir diversos orígens. Si no es tracta d’una por greu o patològica, podem ajudar-los donant-los informació positiva del que els envolta i de les novetats que tenen a prop, i evitant-los estímuls violents, com els que massa sovint es veuen a la televisió.

Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernández.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada