Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 10 de maig de 2013

La tristesa



INTRODUCCIÓ

Riem quan estem alegres i plorem quan estem tristos. Fa tems ens deien “Els homes no ploren”. Era una manera de dir que si un home plorava era menys home. Venim d’unes generacions que reprimien les emocions més lligades als sentiments íntims o les volien controlar en lloc de fer el més recomanable: gestionar-les. Gestionar-les correctament. Sentir tristesa ens fa humans i diu molt de cadascun de nosaltres. No ens convé deixar-nos-hi arrossegar però tampoc reprimir-la.


EINES

En la societat del benestar, la tristesa augmenta. Per alleujar-ne els efectes, els psicòlegs recomanen no tancar-nos en nosaltres mateixos, mantenir-nos actius, complir les obligacions quotidianes, encara que siguin modestes. Fer ens ajuda a construir un estat d’ànim alegre.

Hi ha, però, diferents tipus de tristesa i diverses maneres de tractar-la:

1)       La malenconia. Els adults coneixem molt bé aquest sentiment. Fem una mica de repàs mental del que vivim i sentim un buit, tot i saber que no tenim motius objectius per estar tristos. Els nens, sobretot quan comencen a fer-se grans, també coneixen la malenconia. Els podem ajudar respectant aquests moments, però els hem de tranquil·litzar i fer que ens sentim a prop seu.

2)       La tristesa psicològica, que té una causa i que tothom pot entendre i compartir. Podem aprendre a ensenyar a gestionar-la si reconeixem que és un sentiment normal que va minvant a mesura que actuem sobre la causa i mirem de reflexionar-hi.

3)       La tristesa depressiva, en canvi, sovint no té cap motiu aparent. Quan la detectem, cap posar-nos en mans d’un psicòleg o un psiquiatre.

Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernàndez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada