Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dissabte, 15 de juny de 2013

L'assertivitat




INTRODUCCIÓ

L’assertivitat és un estil de comunicació molt adequat entre persones, perquè realment facilita la interacció amb els altres. Ens permet expressar les nostres conviccions, defensar els nostres drets i interessos, sense agressivitat, ni passivitat; sense voler ferir l’altre. I és que la violència verbal és una forma de violència inacceptable.

EINES

Acostumem a creure que la vida és tal com nosaltres la veiem. Però no sempre ho tenim en compte i, de vegades, no sabem defensar bé les nostres idees: o ens acabem imposant o ens sentim manipulats. En aquestes circumstàncies, l’autèntica entesa esdevé impossible o insatisfactòria.

Per ser assertiu, primer s’ha de ser empàtic. Quan hem parlat de l’empatia hem destacat la necessitat de posar-nos en la pell de l’altra persona per entendre-la. És important fixar-nos en les paraules i en la manera com les diu, però, sobretot, en el seu marc de referències.

A partir d’aquest punt podem ser assertius. Hem de poder dir les coses tal com les sentim, com les hem viscut o com les vivim, sense atacar l’altre ni jutjar-lo. Però cal que les puguem expressar.

En l’àmbit familiar hauríem de facilitar la comunicació. La psicòloga Cristina Llagostera ens recomana que, en aquest context aclarím al nen una situació comunicant-l’hi directament i amb claredat, fent que pugui sentir-se amb llibertat d’expressar comentaris o preguntes. Ser assertiu amb els fills i que els ho siguin amb nosaltres demana ser sincers i congruents.

No podem emetre missatges contradictoris que confonguin els nens: Quan una mare diu al seu fill no estic enfadada però la seva cara diu el contrari, posa al nen en una situació sense sortida. El nen no pot fer res per intentar resoldre la situació, i d’altra banda, la mare li està dient que si que ha fet malament alguna cosa.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada