Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

diumenge, 9 de juny de 2013

No comparar-nos



INTRODUCCIÓ

La felicitat consisteix a estar content amb un mateix; per tant, el fet de comparar-se amb els altres és un error. Entre altres motius, perquè, del que tenen o del que són, només en veiem la superfície. Si aprofundíssim una mica, potser no ens hi compararíem.


La paraula enveja prové del llatí invidere, que vol dir mirar de reüll, d’esquitllentes. El Doctor Rojas defineix l’enveja com la tristesa davant el bé de l’altre, o l’alegria davant el mal de l’altre. Quan ens fixem massa en el que té l’altre o en com és, de seguida comparem. Aleshores es posen de manifest les mancances personals, i la incapacitat per fixar-nos en tot allò de bo que tenim o som. I acabem inquiets, nerviosos i pessimistes, amb pensaments distorsionats.

EINES

L’enveja no és cap revulsiu per avançar. Si ens comparem amb els altres, sempre acabarem frustrats, perquè sempre hi haurà algú que tindrà una casa més gran, o que correrà més que nosaltres, o que serà més alt.

Les comparacions només són útils si les fem amb nosaltres mateixos: si mirem con érem ahir o en el passat, i ens adonem dels avenços que hem fet.

L’objectiu és ser, avui, una mica millors del que vam ser ahir. Però no pas en abstracte, sinó establint petites fites quotidianes que ens ajudin a assolir nous objectius i sobretot noves maneres de fer.

Com a pares, no hem d’incentivar la competència entre els nostres fills; comparar-los no els fa cap bé.

Estreta del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernández.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada