Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 13 de setembre de 2013

La prudència



INTRODUCCIÓ

De vegades la por és amiga de la prudència. Però cal saber distingir entre la prudència sana i la por més abstracta que ens paralitza i ens impedeix fer res.

Els clàssics van reflexionar molt sobre aquest primer tipus de prudència. Segons Aristòtil és una de les virtuts intel·lectuals de l’ésser humà. Epicur deia que la prudència és el més excels de tots els béns, i Ovidi aconsellava agafar el camí situat entre la imprudència fruit de la inconsciència, la indiscreció o la falta de sentit de la responsabilitat i la por.

EINES

Podem treballar per aconseguir una prudència sana:

  • Pensant abans d’actuar.
  • Buscant sempre la mesura justa.
  • Evitant parlar més del compte.
  • Informant-nos d’allò que pot suposar un risc.


En el cas dels nens, però sobretot dels adolescents, el que ens sol preocupar més als pares és el risc que comporta l’ús d’Internet i l’atracció per les drogues. A l’adolescència s’és una mica com el cérvol, la sensació de jo controlo és més forta que en cap altre moment de la vida. Seria un error dels pares inculcar sempre por de tot, però també seria irresponsable confiar que el nen o el jove descobrirà per ell mateix els riscos que l’envolten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada