Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dijous, 24 d’octubre de 2013

El diàleg apreciatiu i l'eina final



INTRODUCCIÓ

Cada persona té la seva manera de veure el món. Quan estem en grup, aquestes visions diferents poden crear conflictes. El diàleg apreciatiu és una bona eina per superar-los, atès que posa l’accent en allò positiu que hi ha en els conflictes en lloc d’emfasitzar el que hi ha de negatiu. Com a tècnica, va néixer el 1980 en el món de l’empresa i es va utilitzar per encarar-se als canvis organitzatius. De seguida es va estendre a la societat civil.

El diàleg apreciatiu treballa la gestió del conflicte des del nucli positiu de la relació, del problema, tenint en compte les necessitats de totes les parts. A partir d’aquí, es pot construir i millorar.

EINES

En el diàleg apreciatiu hem de valorar les aportacions positives de totes les parts. David Cooperrider i Jane Magruder diuen que necessitem buscar allò que és positiu, les forces donadores de vida i els moments d’alegria i satisfacció. No només per dormir tranquils. L’hàbit de buscar i trobar el que és generador en lloc de la imatge destructiva aporta molt de poder.

Com tot, demana un canvi de les ulleres amb què mirem el món i, és clar, pràctica. Si poguéssim resumir en una frase l’eina més important d’aquest llibre seria aquesta: vivim el present. Acceptem-lo sense resignació. Deixem que ens guiï. Gaudim-ne, siguem flexibles. Trenquem la dinàmica mental d’anar al passat i al futur, que és una il·lusió de la ment. És a dir: no perdem l’espontaneïtat, l’esperit lúdic dels primers anys de la nostra vida. Vam néixer sent mestres. Els nostres fills ho són.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada