Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Les mentides



INTRODUCCIÓ

La mentida ens desqualifica. I, precisament, sol fer més mal a qui la diu. A més, quan diem una mentida, sempre ens acaben descobrint: per ser un bon mentider cal tenir bona memòria. Tanta com el personatge de Borges “Funes el memorioso”. Les mentides se’ns veuen sempre a la cara. L’anomenada comunicació no verbal ens n’informa.

De vegades mentim per no fer mal als altres: però, de fet, si exercim l’empatia i l’assertivitat, com un proposem, podem dir-ho tot, als altres, perquè ho fem amb respecte i sense agressivitat ni afany de manipulació. A més, mentir als altres per tal de no fer-los mal és com menystenir-los en pensar que no seran capaços de suportar la veritat.

EINES

És important adonar-nos de totes les pors i inseguretats que amaga la mentida. Darrere la mentida sistemàtica, hi sol haver manca d’autoestima. El nen utilitza aquest recurs per amagar accions que sap que no agraden als pares o interlocutors o amics o professors. O bé per cridar-ne l’atenció.

Cal preguntar-nos, doncs, quina és la intencionalitat de la mentida sistemàtica, i sobretot parlar-ne des de la confiança. De la mateixa manera, no convé dir mentides als nens per no fer-los patir, per complaure’ls, per treure’ns de sobre un problema. Així l’únic que aconseguim és generar-los desconfiança en els altres i els ensenyem que la mentida és lícita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada