Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 11 de desembre de 2015

Costumari litúrgic de la nit de Nadal





En la tradició del cicle nadalenc, copsem una barreja de cristianisme i paganisme. Conviuen l’enigmàtica Sibil·la amb l’àngel de l’anunciata, la carrasca del moro sota l’orgue amb els bonhomiosos Reis d’Orient, el vesc de la sort amb la tornada del noi de la mare.


Si dèiem que Nadal té una imatgeria cristiana, també té l’olor de la molsa, el so de la simbomba, el gust llaminer dels torrons, el caliu de la llar, l’encanteri de la nit resplendent en sortir de la Missa del Gall.

Al punt de la mitjanit, sonen les dotze batallades als campanars de totes les esglésies. A fora, les fogates anuncien el Sol Nou. A dins dels temples es celebra la Missa del Gall. És la primera que commemora el naixement de Jesús.

En temps passats la Missa del Gall tenia un caràcter popular. Se tolerava tota mena de manifestacions festives i tota mena de llicències. També s’hi celebraven representacions de l’Adoració dels pastors, que són l’origen dels actuals Pastorets.

Sota l’orgue de l’església penjava la carassa del moro, com un trofeu humiliant. Es posava després de les matines de Nadal i abans de la Missa del Gall.

Sant Esteve va ser el primer màrtir cristià, morint lapidat. La seva festivitat es celebra després de Nadal. Per Sant Esteve no canta ni el gall ni la gallina. Avui dia consisteix en un allargament de la celebració de Nadal. El dinar consisteix en menjar les sobres del dia d’abans.

L’endemà de Sant Esteve és Sant Joan Evangelista i l’altre els Innocents. També la capvuitada de Nadal, Cap d’Any, Reis. Les festes continuen perquè són les vacances de Nadal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada