Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimecres, 9 de desembre de 2015

Sacrificis i ofrenes pel Nadal





Té també com origen el temps de les festes amb motiu del Solstici d’hivern, quan els druides sacrificaven a llurs divinitats bous joves. Nadal des de sempre, ha estat una festa de pastors ja que l’hivern és l’època en la qual anyellen les ovelles. També són els protagonistes de la tradicional representació dels Pastorets i tenen estrofes en el famós Poema de Nadal.

A les muntanyes ramaderes havia per costum sacrificar un xai tendral i coure’l a l’ast i era cuinat per mateixos pastors. Hi ha llocs on es considerava que el xai nascut durant la Missa del Gall, posseïa un do especial.

En la mitologia cèltica l’animal sagrat era el porc i era un dels animals associat a la seva divinitat. Des de l’antiguitat, ha estat considerat com l’esperit del gra en forma d’animal. A la nit del solstici d’hivern sacrificaven un porc nascut a l’equinocci de primavera en honor de Belenos, el seu Déu solar.

El sacrifici del porc de Nadal ha estat una tradició comuna a l’Europa nòrdica i a les nostres comarques de muntanya on és un ritus fer-lo per Sant Martí o per Nadal.

Un altre animal amb caràcter simbòlic i sacrificial és el gall. És considerada l’au solar per excel·lència, ja que s’encarrega de saludar al sol fins i tot abans de que aparegui. Té un important protagonisme en el solstici d’hivern. El seu cant porta l’alegria al món perquè el Sol i la Vida triomfen de les tenebres de la Mort. L’actual Missa del Gall, és la versió litúrgica d’aquella ancestral celebració.

Actualment se conserva la tradició culinària per fer-lo servir com a plat for de l’àpat de Nadal. El costum de capar capons es va estendre per l’exquisidesa de la carn i perquè en el Concili d’Aquisgrà de l’any 817 es va considerar que la carn de gall capat, no trencava el dejuni de la vigília de Nadal.

Aquesta vigília es realitzava uns dies abans amb l’intenció de purificació prèvia a l’àpat de Nadal, l’àpat familiar per excel·lència. Consistia i fins i tot consisteix, en una escudella, carn d’olla a mode de gall, farcit de salsitxes, prunes i pinyons. Per postres neules i torrons i un brindis amb cava.

Les cultures antigues establien una clara relació del pa amb el Sol. Els pans i els pastissos primicials són propis de les festes solsticials. El pa és tant aliment del cos com sosteniment de l’ànima.

La Nit de Nadal, abans d’anar a la Missa del Gall, es parava la taula amb tovalles blanques, damunt les quals es presentava un pa rodó. A la tornada de Missa, el cap de la casa ho beneïa. Menjar aquest pa tenia caràcter de sagrament, com una eucaristia domèstica.

En el ressopó nadalenc no hi manca la fruita seca pròpia del temps d’hivern. Es tenia per costum en les zones de muntanya, tastar vi bo, moscatell o ranci, estant substituït els últims anys per xampany o cava.

La rabassa és el tradicional pastís de Nadal empordanès i era donada com ofrena pels padrins als fillols, després de resar un parenostre agenollats. El redort és un pastís en forma d’anella propi del Pallars i la Ribagorça.

El tortell és el postre nadalenc típic del dia de Reis que és ofrenat pels padrins als fillols i tenen una fava amagada a dintre. El Tió de Nadal és molt generós amb els torrons. Hi ha diverses varietats.

Les neules també són cagades pel Tió i acompanyen als torrons. Solen ser de sucre i mel. El piment de Nadal és una antiga beguda pròpia d’aquestes dates.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada