Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimecres, 2 de desembre de 2015

Temps d'Advent





Per als romans, el mes de desembre era el temps de Saturn, el Sembrador, el déu de les llavors, el protector dels camps. Amb allò, s’inaugurava una era de prosperitat. Aquestes festes romanes tenien el nom de Saturnalia i constitueixen un procedent del Carnestoltes.

El cristianisme amb l’Advent, celebra la preparació de Nadal i del naixement del nen Jesús. En les festes romanes, era un temps d’espera en la germinació de les llavors sembrades. En el calendari pagès, l’any comença amb la sembra, que es sol realitzat entre octubre i desembre.

Tradicionalment l’Advent és un temps ventós. Antigament es creia que el diable s’embolicava amb una capa de bufarut per a desbaratar el naixement del nen Jesús. Advent vol dir adveniment, preludi de quatre setmanes de penitència, dejuni i pregària amb que el cristianisme prepara el Nadal, el naixement de Jesús.

En temps més recents, s’ha incorporat alguna tradició nord-europea com el típic calendari d’Advent, amb vint-i-quatre finestretes que marquen el compte enrere fins a la Nit de Nadal i que serveix per a posar als més petits llaminadures o diners dins d’elles.

També d’origen nòrdic, és la Corona d’Advent, guarnida de branques d’avet i que es penja a moltes cases, amb quatres espelmes que s’encenen en mig de pregàries i cançons.

En el calendari romà el desembre era el desè mes, per això el nom que ha pres en el calendari cristià de desembre. És un mes on els dies són més curts i les nits més llargues i en el qual la natura dorm, reposa i hiverna.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada