Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dilluns, 19 de desembre de 2016

Escrit motivador 11. Els poetes vius (Whalt Whitman)



No permetis que s’acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver fer créixer els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et prengui el dret d’expressar-te, que gairebé és un deure. No abandonis les ànsies de fer que la teva vida sigui extraordinària. No deixis de creure que les paraules i les poesies si que poden canviar el món. Passi el que passi la nostra essència està intacta. Som éssers plens de passió. La vida és desert i oasi. Ens enfonsa, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: tu hi has d’aportar una estrofa. No deixis mai de somiar, perquè l’home és lliure en els somnis. No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un silenci espantós. No et resignis. Fuig.

Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant. Viu-la intensament, sense mediocritat. Pensa que el futur és dins teu i encara aquesta missió amb orgull i sense por. Aprèn dels qui et puguin ensenyar.

Les experiències dels qui ens van precedir, dels nostres poetes morts, t’ajuden a caminar per la vida. La societat d’avui som nosaltres: els poetes vius. No permetis que la vida et passi sense que la visquis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada