Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 29 de juny de 2018

Text per a reflexionar 11


Amagada en el nostre subconscient hi ha una idíl·lica visió. Ens veiem a nosaltres mateixos fent un llarg viatge en tren. A través de les finestretes mirem embadalits les escenes que es van succeint: cotxes en les carreteres properes, nens que ens saluden des d’un creuer, bestiar que pastura en un prat, fum que surt de la xemeneia d’una fàbrica, fileres i més fileres de blat de moro i blat, muntanyes i valls, el perfil d’una ciutat i els edificis de l’ajuntament dels pobles.

Però el més important en la nostra ment és el lloc de destinació. Cert dia, a una hora determinada, arribarem finalment a l’estació. Allí, els nostres meravellosos somnis seran realitat, i les peces de la nostra vida s’ajustaran entre si com en un gran trencaclosques. Que impacientment caminarem pels passadissos, maleint els minuts perduts en els quals no fem res més excepte esperar, esperar...

“Quan arribi a l’estació, serà el meu torn!, ens diem. Quan compleixi divuit anys! Quan em compri un Mercedes! Quan el meu fill petit acabi la universitat! Quan haguem acabat de pagar la hipoteca! Quan em concedeixin l’ascens! Quan em jubili viuré sempre feliç!

Més tard o més d’hora ens adonem que no hi ha estació: no hi ha un lloc on arribar d’una vegada per sempre. La vertadera alegria de viure resideix en el mateix viatge. L’estació és només un somni que constantment ens deixa enrere. “Assaboreix el moment” és un bon lema.

Així que deixa de vagar pels passadissos i de comptar els passos. En lloc d’això, escala més muntanyes, assaboreix més gelats, camina a peu descalç més sovint, neda en més rius, contempla més postes de sol i riu més. Viu la teva vida a mesura que camines per ella.

Robert Hostings

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada