Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimecres, 25 de juliol de 2012

Tots els contes (Pere Calders)



Es tracta d'un recopilatori de tots els contes d'aquest escriptor català en el centenari del seu naixement. Recull un total d'onze conjunt de contes de totes les èpoques de l'autor.

El primer recull de contes porta per títol "El primer arlequí". La majoria es caracteritzen per tractar-se d'anticontes i fa algunes incursions en el conte infantil.

El segon conjunt de contes es diu "Cròniques de la veritat oculta" i consta de tres parts "La imprevista certesa", "Veure però imprevisible" i "L'escenari desconcertant". En aquesta part posa la data dels contes. Hi ha tota classe de contes, llargs i curts, infantils i per adults. El conte "la ciència i la mesura" està dividit en cinc parts. Es la característica d'algun conte més del capítol.

La segona part d'aquest conjunt destaca per ser els contes més curts i per no posar-les la data a diferència de l'anterior part. Hi ha contes molt divertits com el primer sobre l'adoració dels animals a l'India.

L'última part d'aquest conjunt de contes barreja els contes llargs i els curts i hi ha alguns que els posa la data i altres que no. "Les mans del taumaturg" és un dels contes més llargs. Hi ha des de contes seriosos fins a contes infantils.

El tercer conjunt de contes es diu "Gent de l'alta vall". És un dels conjunts de contes més curts. Es caracteritzen per ser contes de gent conflictiva i de classe social baixa. Pràcticament tots estan ambientats a Mèxic pais on va estar exiliat molt temps l'autor.

El quart conjunt es diu "Aquí descansa Nevares" i un lloc de contes és una novel·la curta trencant la dinàmica del llibre. La novel·la consta d'un pròleg i nou capítols. El pròleg és una petita autobiografia de l'autor i parla dels catalans a Mèxic i dels mexicans a Catalunya.

Amb "Demà a les tres de la matinada" torna als contes amb la característica de que els divideix en capítols. El primer conte porta el mateix títol que el conjunt de contes. Com bona part dels contes fins ara vistos, la majoria estan ambientats a Mèxic, fruit del llarg exili a aquest país.

La següent part de contes es diu "Contes diversos". Com el seu títol diu són contes diversos, de diferents temàtiques i de diferents estils, bona part d'ells molt curts. Aquí alguns ja estan ambientats a Catalunya, concretament a Barcelona.

A continuació venen recopilats els contes d'una de les seves obres més conegudes "Invasió subtil i altres contes". Inclós al final el petit recull de contes molt breus. El primer conte "Invasió subtil" tracta d'un japonès que parla català, constituint una crítica a la gent que en els anys que porta a Catalunya no parlen ni gens ni mica de català.

El següent recull de contes porta per nom "Tot s'aprofita" i com la majoria de conjunts de contes el primer porta el mateix nom que el títol de tots els contes. A diferència d'altres conjunts comença amb una dedicatòria potser a la seva dona. És un conjunt de contes més llargs i com l'anterior acaba amb contes breus.

"De teves a meves" el següent conjunt de contes està dividit en dos parts, una de contes més normals i una altra de contes breus i el primer conte porta el mateix títol que el conjunt de contes.

"Un estrany al jardí" és la penúltima part del llibre i el primer conte també porta el mateix títol. Alterna els contes llargs amb  els més breus.

"L'honor a la deriva" és l'última part de contes i compta amb dues parts, una de contes amb una extensió normal i una altra de contes breus, tenint el primer conte el títol de la part també.


dimarts, 24 de juliol de 2012

Los géneros musicales (Gerard Denizeau)



¿Se sabe distinguir una sonata de una sinfonía? ¿Se sabe distinguir un motete de una cantata? ¿Y los rasgos que caracterizan la obra de Haydn, Beethoven o Schubert? ¿Son necesarias estas nociones para disfrutar de la música? Por raro que parezca, si. La música es una de las manifestaciones más complejas del pensamiento humano, pués nos viene acompañando desde nuestros orígenes y está sujeta a continuos cambios.

Los géneros musicales son parte de su historia. Esta obra analiza la progresión de los diversos géneros musicales desde la Edad Media hasta el siglo XX. Con un estilo sencillo, claro y ameno se reconstituye el nacimiento, desarrollo y evolución del género a través de estos elementos:

* Claves para su identificación.
* Diferencias entre los distintos géneros.
* Obras más representativas.

Se trata de una obra imprescindible dirigida a toda persona que quiera aumentar sus conocimientos sobre música, desde el melómano al estudiante de musicología y disfrutar de ella.

Es una obra imprescindible para todos los aficionados a la música y el autor nos demuestra que se puede escribir de música sin dar explicaciones áridas y complejas.

Por Dios, por la patria y el rey (Pablo Castellano)



Se trata como dice el subtítulo de una visión crítica de la Transición Española de este veterano político, ex miembro del PSOE, partido en el que militó entre 1964 y 1987, manteniendo siempre una actitud crítica hasta que fue expulsado por denunciar un caso de corrupción.

En este libro reflexiona acerca de los orígenes de nuestra reciente democracia, los pactos de silencio, los amaños institucionales, los oscuros procesos de reconciliación, analizando las manipulaciones históricas de cada momento, reclamando autocrítica y profundización en los valores de la Constitución.

Es una vista hacia el pasado en la cual se llega a la conclusión de que a Franco le sucedió el previsto posfranquismo de la restauración monárquica y que se ha desarrollado a su conveniencia.

El libro consta de un introito y cuatro partes con cuatro capítulos cada una: Antecedentes, Precedentes, Incidentes y Reincidentes.

Ya en el Introito comienza a destacar como importantes líderes franquistas se suben al carro democrático con tal de no perder el poder y las concesiones realizadas por la oposición con tal de obtener su legalización o su bautizo a las nuevas reglas del juego.

Cada una de las partes tiene como introducción un importante artículo de escritor o periodista para que el lector entienda de lo que se va a tratar en cada capítulo.

Destaca la vinculación histórica del pueblo español con la monarquía y los nulos levantamientos contra esta institución en comparación con otros países europeos y como al consolidar esta forma de gobierno la actual Constitución, a todos los que se oponen a la Monarquía se les encuadra como enemigos de la libertad.

Realiza un repaso de los breves períodos republicanos vividos por España, destacando que nacieron no por una revolución, sino por renuncia del rey de turno. Destaca también como desde el primer día de entrada en vigor de la Segunda República, los monárquicos tradicionales ya comienzan a trabajar para recuperar la institución.

Destaca como todos los monárquicos y tradicionalistas se oponen a los aires de libertad que traía la Segunda República. Destaca el papel del ejército como salvaguarda del buen camino y de su status distinguido y su relación con la nobleza y la aristocracia.

También dedica un apartado especial a la tradicional influencia de la Iglesia Católica en los gobiernos españoles a excepción de los períodos republicanos y como muchas constituciones consideran la religión católica como la única verdadera.

Dedica algunos capítulos a la tardanza de Franco en restaurar la Monarquía y el nombramiento de su sucesor a título de Rey y las presiones recibidas tanto por el dictador como por el sucesor para tratar de alterar ese nombramiento, y la hábil maniobra política que Franco realizó al nombrar a Juan Carlos de Borbón su sucesor para lograr así evitar que Don Juan de Borbón ocupase el trono al no poder enfrentarse a su hijo.

Habla de como se gestó la Ley para la Reforma Política y el papel del Rey al frente del ejército como garante para que el proceso democrático se pudiese llevar a cabo y como al ser obedecido por el ejército se evitaron males mayores al menos momentáneos al legalizar el partido comunista.

Destaca como los afiliados del partido socialista se enteraron por la prensa de que habían quedado inscritos en el Registro de Asociaciones Políticas que inspiraba la Ley para la Reforma Política que consideraban insuficiente y que reservaba el Derecho de Admisión sin mediar Congreso Extraordinario de por medio.
Trata de explicar el por qué de la dimisión de Adolfo Suárez ya que como él mismo dice, en el discurso televisivo en el cuál anunciaba su dimisión, habilmente trata de ocultar las razones. Asimismo, da un repaso a los interrogantes del 23-F donde parece ser estan implicados muchos socialistas.

Compara el proceso de la Transición con el caciquismo de comienzos del siglo XX, para llegar a la conclusión, de que tal como está concebida la Transición, hay cierto caciquismo.

Según el autor, la actual Constitución es una continuidad de las Leyes Fundamentales franquistas y la Ley para la Reforma Política ya dejó mucho hecho.

Declara la actual Constitución como conservadora al ser fiel a todo lo pactado: Monarquía, papel constitucional del ejército, mando de las Fuerzas Armadas para el Rey, Bicameralismo, Iglesia Católica con trato privilegiado, Sistema Electoral blindado, partitocracia.

Habla mucho durante todo el libro con cierta ironía de la Modélica Transición Española, para demostrarnos que de modélica no tiene nada y que en realidad con ciertas transformaciones y cambios de nombre, continuamos con el posfranquismo que el dictador quería y con los métodos caciquiles de la restauración de 1876, con la que también hace comparaciones a lo largo del libro.

dimecres, 18 de juliol de 2012

Les veus de l'experiència (Jordi Llavina)



És tracta d'una antologia de la poesia catalana actual on es recollin poemes de poetes com Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Narcis Comadira, Francesc Parcerisas, Pere Rovira, Miquel de Palol, Marc Granell i Alex Susanna.

Planteja preguntes com qué és la poesia? qué sentit té llegir-la? i de qué parlen els nostres poetes? Així mateix aporta notes històriques sobre el genere en català.

Comença amb uns mots introductoris que fan de pròleg i on parla de com va sorgir la idea. Diu que sol provocar rebut abans d'ésser llegida. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana poesia és l'art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.

Diuen que llegir poesia és molt difícil. És considerada el parent pobre de la literatura, però la mania d'escriure versos és la més tenaç i productiva de la part Occidental de la Mediterrànea.

A continuació passa a fer un repàs històric. Parla de les editorials que han donat a conèixer la poesia catalana, així com de les col·leccions que han editat. Parla dels autors recopilats com autors de l'experiència. Parla de les principals característiques d'aquests poetes abans d'introduir-se en els poemes escollits.

Finalment passa a escriure els versos dels poetes seleccionats, amb una obra poètica de l'autor al començament i una biografia sobre l'obra al final de cada conjunt de versos.


divendres, 13 de juliol de 2012

10 raons per a ser feliç



Aquestes raons per a ser feliç en uns temps en que molta gent està empenyada en tot el contrari, les he vist a la Revista de Tivissa, un poble de les Terres de l'Ebre, i he cregut convenient publicar-les a aquest bloc per a que siguin compartides amb tot el que ho desitgi.

  1. L’ACTITUD. La felicitat és una elecció que es pot fer en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Els nostres pensaments són els que ens fan sentir feliços o desgraciats, no les circumstàncies. Hem de ser capaços de canviar-nos a nosaltres mateixos i el món canviarà amb nosaltres. Recorda que l’única cosa que pots controlar al món són els teus pensaments.

  1. EL COS. Els nostres sentiments estan influenciats per la nostra postura. Una postura adequada genera una disposició feliç. És important també fer exercici ja que aquest ens allibera de l’estrès i genera la secreció d’endorfines que fan que ens sentim bé. Mira sempre cap a dalt i només podràs riure. No hi ha ningú que pugui plorar en aquesta postura.

  1. EL MOMENT. La felicitat no està en els anys, els mesos, les setmanes i els dies, només se la pot trobar en els moments. Avui és el demà d’ahir. La vida sempre té dret a sorprendre’ns, així que hem d’aprendre a viure el present sense els traumes del passat ni les expectatives del futur. Recorda que la felicitat no és una meta, sinó un trajecte. Gaudeix de cada moment com si en ell es combinessin el teu passat, el teu present i el teu futur.

  1. LA NOSTRA PRÒPIA IMATGE. Necessitem aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos com som. Creure en un mateix dóna resultats. Com més et coneguis, major serà el teu avantatge respecte els altres. Dag Hammarskjöld deia: El camí més difícil és el camí a l’interior però al menys una vegada a la vida, l’hem de recórrer.

  1. LES METES. Saps quina és la diferència entre un somni i una meta? Una meta és un somni amb una data concreta per a convertir-se en realitat. Un somni és només un somni, una cosa que està fora de la realitat, així que ens hem d’atrevir a somiar però també a aconseguir que aquests somnis es facin realitat. Apunta cap a la lluna, encara que t’equivoquis, arribaràs a les estrelles. Quan et posis una meta difícil o creguis que tens un somni impossible, recorda que l’èxit és només la recompensa, el que té valor és l’esforç.

  1. L’HUMOR. Un somriure és molt important per a millorar l’autoestima. Quan somriem, encara que no sentim res, el nostre cervell ho entén com una senyal que tot va bé i envia un missatge al sistema nerviós central per a que alliberi una substància anomenada beta-endorfina, que dóna a la ment una resposta positiva. Diuen que un somriure costa menys que l’electricitat però que dóna més llum. A més a més, amb cada somriure es sembra una esperança.

  1. EL PERDÓ. Si tens ressentiments i odis serà impossible ser feliç. El meravellós del perdó no es que allibera a l’altre de la seva eventual culpa, sinó que allibera a un mateix d’un patiment.

  1. EL DONAR. Un dels veritables secrets per a ser feliç és aprendre a donar sense esperar res a canvi. Les lleis de l’energia ens retornaran amb escreix el que donem. Si dones odi rebràs odi, però si dones amor, rebràs invariablement amor. Només el que aprèn a donar està en el camí de descobrir la vertadera felicitat.

  1. LES RELACIONS. La sinergia és unir forces i caminar junts per a aconseguir coses. Sempre que dos o més persones s’uneixen en esperit de col·laboració i respecte, la sinergia es manifesta de forma natural. Per això, hem d’entendre a les persones que ens envolten, estimar als nostres amics tal com són sense intentar canviar-les, perquè quan ens sentim malament, el vertader amic estarà allí per a recolzar-nos i brindar-nos tot el seu amor. Així que hem de cultivar les nostres amistats, no són gratis. L’amistat a l’igual que la majoria de sentiments, ha de fluir de manera natural.

  1. LA FE. La fe crea confiança, ens dóna pau mental i allibera l’ànima dels seus dubtes, les preocupacions, l’ansietat i la por. Ara bé, no ens hauríem d’espantar quan dubtem, doncs deia Miguel de Unamuno: Fe que no dubta és fe morta.


dimarts, 10 de juliol de 2012

Documentos de Juan Pablo II

En este enlace están todos los documentos publicados por Juan Pablo II a lo largo de todo su papado.

Documentos de Juan Pablo II

La aventura del tocador de señoras (Eduardo Mendoza)



Continua con las aventuras del protagonista sin nombre que ya había aparecido en "La verdad sobre el caso Savolta", "El misterio de la cripta embrujada" y "El laberinto de las aceitunas.

En esta ocasión sale del manicomio y se pone a trabajar en una peluqueria del marido de su hermana, que no se dedica a nada bueno tampoco.

Es victima de un engaño. Le encargan visitar la oficina de un conocido empresario catalán con el objetivo de extraer unos documentos. El empresario es asesinado y es acusado de dicho crimen y es obligado a investigar el caso para salvar su pellejo.

Se trata de una novela que no parece ir en serio al principio pero que según van apareciendo los personajes se va viendo que todos están encubiertos en el crimen y están salpicados de corrupción. Según va avanzando la obra se va comprobando que nuestro protagonista es el más normal de todos.

Se ambienta en la Barcelona posolimpica, más turbia y más compleja que la que el protagonista conocía en las otras novelas en las que aparece. La obra cuenta con un final bastante rocambolesco.

El camino de la autodependencia (Jorge Bucay)



Se trata del primero de los cuatro libros con los que el autor nos guia por nuestro caminar interior y en el cual nos explica porque no existe la auténtica autodependencia y porque la dependencia no nos permite desarrollarnos como individuos proponiéndonos el camino de la autodependencia para poder alcanzar la autorrealización, el éxito o la felicidad.

El autor es especialista en enfermedades mentales y se define como ayudador profesional y realiza conferencias en diversas partes del mundo, escribiendo una decena de libros entre los que destacamos los cuatro de esta serie: El camino de la autodependencia, El camino del encuentro, El camino de las lágrimas y El camino de la felicidad.

El libro está estructurado en una introducción, una alegoria a modo de prefacio, seis capítulos: situación donde habla de los diferentes tipos de dependencia, origen tratando de la historia de nuestra dependencia, Significado acerca de la autodependencia, Condición de nuestro propio amor, Equipamiento con la discriminación y recursos, Decisión hacia la conquista de la autonomía y un pasaje como final del camino.
Seguramente hay un rumbo posiblemente y de muchas maneras personal y único. Posiblemente haya un rumbo seguramente y de muchas maneras el mismo para todos. Hay un rumbo seguro y de alguna manera posible, reza el principio de la introducción.

Cada uno de los capítulos está basado en diversas historias y en ejemplos prácticos con un único objetivo: conseguir la autodependencia.

Habla claramente de como los padres no fomentan la autodependencia y hacen a los hijos dependientes hasta bien entrados en años.

Ser autodependiente no significa que se tenga que compartir todo con la pareja y que la pareja tenga que compartirlo todo contigo. Pone como ejemplo que no hay que acompañar a ver una película de Richard Gere si no te gusta Richard Gere y que ella no tiene porque venir contigo a la opera si a ella no le gusta la opera.

Dedica un importante apartado al autoconocimiento para llegar a saber mas de nosotros mismos, no dependiendo de la palabra de otros pero escuchándola, no obedeciendo el consejo de los demás pero teniéndolo en cuenta y no estar pendiente de la opinión de los demás pero registrándola.

Habla de los recursos que tenemos para llegar a este autoconocimiento dividiéndolos en internos y externos, disponiendo de recursos internos como Autoconciencia, Capacidad de darse cuenta, Habilidades personales, Capacidad afectiva, Inteligencia, Principios morales, Fuerza de voluntad, Coraje, Seducción, Habilidad manual, Carisma, Tenacidad, Capacidad de aprender, Creatividad, Percepción, Experiencia, Intuición o Aceptación.

La última parte del libro la dedica a hablar de la libertad individual de cada persona, dándoles la posibilidad de elegir entre mucha variedad para poder ser libres.

Es uno de los libros adecuados para poder desarrollarnos como personas y aumentar nuestra autonomía y autodependencia, y en el cuál se puede poner en práctica el famoso dicho que dice "Nunca es tarde si la dicha es buena" e incluso el "Mas vale tarde que nunca".

dimarts, 3 de juliol de 2012

Tu pots (Joaquin Lorente)



En el pròleg ha ens propasa un pacte per aconseguir tots els nostres propòsits fent treballar el cervell, ja que nosaltres podem, parafrasejant el títol del llibre.

És una continuació del seu llibre "Pensa, és gratis" i per això comença pel principi 86. En cada principi deixa subratllat en color taronja les més importants reflexions que hem de memoritzar de cara a aconseguir els nostres propòsits.

Una altra característica del llibre, és que cada dos o tres principis fa unes preguntes que nosaltres hem de respondre, interessant de copiar i de realitzar de tant en tant.

L'objectiu del llibre és estimular el cervell per a demostrar-nos la quantitat de coses que són capaços de fer. Una idea té com a propòsit omplir un buit. Triomfar és saber omplir buits.

Allò en el que es desitgi triomfar s'ha de convertir en passió. Ens hem de preguntar perquè altres han de creure en nosaltres. Quan la nostra proposta interessa s'inicia el procés de la recomanació.

El bé és allò que no volem perdre. Acceptar la novetat és aconseguir un bé desconegut i acceptar la substitució es canviar un bé per altre. Quan sumem cervells multipliquen resultats.

Només tenim un temps i una energia. No hi ha negoci mentre algú no se l'emporti a dormir al llit. Si no portes el teu cervell per on vols, altres ho faran per tu. Es pot delegar tot llevat de la responsabilitat.

No reconèixer el nostre error és perdre dues vegades perquè quan ho fem, a més de perdre, facilitem la recaiguda.

No hi ha energia més potent i econòmica que la cerebral. Les classes mitjanes existeixen perquè hi ha consum. Com més gran és una empresa, més gran acostuma a ser el nombre de cervells desmotivats que conté.

Els líders no es fabriquen, meixen i es fan així mateixos. Quan es busca feina s'ha de pensar en que s'ofereix per aconseguir-la. Quan no t'avances als problemes sempre acaben atrapant-te. Si no et fas les preguntes, com obtindràs les respostes.

L'existència és un moment que no es pot fotocopiar. Cal revisar periòdicament tota creença. Cadascú és el resultat de com gestiona la seva evolució. La voluntat és dominar el cervell.

Els enfocaments positius airegen positivament en el cervell. Qualsevol professional que no s'inquieta per l'evolució i que no es recicla constantment és candidat a l'atur en qüestió de pocs anys.

Com més neguis la realitat més et perdran les mentides. A l'univers no hi ha res més ràpid que el teu cervell, l'únic capaç de superar la velocitat de la llum. L'ambició és la màxima exaltació de la nostra capacitat cerebral. Som els únics animals que hem forçat la nostra evolució per una sola circumstància: l'ambició.

La consciència és el que ens queda quan eliminem tot allò que és superflu. En el politicament correcte hi ha la paràlisi de l'intel·lecte. Fins que no assumeixis que t'has equivocat no trobaràs la solució. El cervell funciona millor quan comprèn millor. Una persona sense informació és una persona sense opinió. No aconseguiràs res si no ho intentes. El present sempre és el millor moment per millorar el futur.

La raó ens permet tenir les piles carregades. Tot allò que saps fa servei. La democratització universal més essencial és la del saber. Cada vegada anem més depressa sense saber on. Ara mateix ens troben en l'edat dels cervells. Hem d'anar cap a la democràcia per objectius. Sempre cal saber donar les gràcies.