Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 31 de maig de 2013

La felicitat



INTRODUCCIÓ

Hem usat i gastat tant el concepte felicitat que de vegades sembla que sigui sinònim de benestar. En canvi, la felicitat, com defineixen els savis orientals, és un estat d’harmonia interna, res a veure amb l’eufòria; ni tan sols amb l’alegria, ni sentir-se satisfet de tenir les necessitats cobertes. La felicitat és una qualitat de l’ésser. Això vol dir deixar de banda l’ego, el pensar únicament en un mateix, i alhora, no donar tanta importància als pensaments. I tot i així, ser coherents entre allò que pensem, allò que diem i allò que fem.

Segons el filòsof Francesc Torralba, només podem experimentar felicitat a través del cultiu de la intel·ligència espiritual. Que no és l’únic tipus d’intel·ligència.

EINES

Tal vegada el secret més gran de la felicitat és que no l’hem de buscar, que és ella qui ens troba a nosaltres. Ens troba quan estem bé.

Els nens són feliços quan juguen tranquil·lament, riuen, fan una tasca que els agrada i es senten estimats, encara que no en siguin gens conscients. Ells no van darrere la felicitat. Nosaltres tampoc no ho hauríem de fer.

Que els diners no fan la felicitat no és necessàriament un tòpic. I també ho podem fer extensiu a les relacions personals. Si pensem que els béns materials o les persones que ens envolten, ens han de fer feliços, probablement no aconseguirem el nostre objectiu. La felicitat només és conseqüència d’haver trobat el nostre lloc al món.

I va bé recordar que una via instantània per sentir-nos feliços és fer feliços els altres. Això és també el que podem transmetre als nostres fills, tenint en compte que nosaltres som responsables que sàpiguen valorar el que tenen. Fer que no acumulin i acumulin coses, exigències i insatisfaccions és feina nostra.

Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernández.

dilluns, 27 de maig de 2013

Reglas de urbanidad y buenas maneras (Ezequiel Solana)



Se trata de una de las reliquias literarias que se pueden tener hoy en día, ya que constituye incluso una rareza, dado que data de los primeros años de la posguerra y que en su día tuvo bastante éxito y fue utilizado incluso en la educación, dado que el autor es uno de los entonces llamados maestros normales.

Consta como dice el subtítulo de unas advertencias útiles que conviene conocer y practicar a toda persona para vivir en sociedad.

Se trata dada la época en que fue editado, de un libro del tiempo en que circuló, en el que incluso en algunas de las normas se habla de ser patriotas y no deja de tener tintes machistas, ya que en la mayoría de las normas, dan las advertencias más serias a las mujeres, a las niñas, a las señoritas.

Los diversos capítulos, están dedicados a la urbanidad y su importancia, al aseo, a la forma de vestir, a las actitudes, al saludo, a las comidas y banquetes, al trato social, al comportamiento en las visitas, al comportamiento en la conversación, correspondencia, viajes, comportamiento en bodas, bautizos y comuniones, comportamiento en entierros, cuidado de la casa, vivir modestamente y deberes de sociedad.

Todo capítulo al final, tiene un apartado específico dedicado al comportamiento que deben tener los niños en los diversos aspectos tratados.

Es un libro que sirve para comprender la moral de la época, en plena posguerra y muchas de esas normas hoy en día resultan obsoletas pero que muchas de las cuáles, adaptadas al tiempo que vivimos no estaría mal que fuesen incluídas en la educación de nuestros jóvenes y recuperar algunos valores que jamás se debieron de perder.


dissabte, 25 de maig de 2013

L'empatia



INTRODUCCIÓ

L’empatia és una de les competències de la intel·ligència emocional. És la capacitat cognitiva, que gairebé tots tenim, de posar-nos en la pell de l’altre, però sense perdre el nostre marc de realitat. L’empatia és bàsica en la comunicació humana. Ens permet respondre a les necessitats de l’altra persona i compartir els seus sentiments.

EINES

Amb l’empatia intentem ser capaços de reconèixer com es sent l’altre, els missatges subtils dels seus pensaments, desitjos i creences. Com ho podem aconseguir?

  • Preguntar-nos com ens sentiríem nosaltres en el seu lloc, si ens hagués passat el que li ha passat a ell. I a partir d’aquí, la imaginació ens ajuda a posar-nos en la seva pell, a apropar-nos als seus sentiments.

  • Posant en pràctica l’escolta atenta, sense jutjar el nostre interlocutor.

  • Observant. De vegades les persones expressen més els seus sentiments amb els gestos, la mirada, que no pas amb les paraules.

De fet, l’empatia es una forma de comunicació més antiga que el llenguatge. Una mirada, un somriure, un to de veu a l’altra banda del telèfon ens diu moltes coses sobre com es troba l’altra persona. Es tracta d’anar més enllà de les aparences.

Els nens haurien de ser els primers amb els quals hauríem de mirar de ser empàtics i ensenyar-los, amb l’exemple, a ser-ho.

dimecres, 22 de maig de 2013

El vagabundo de las entrellas (Jack London)



Se trata de la última novela del escritor poco antes de su prematura muerte, en donde muestra unos cambios que la hacen diferente de sus novelas anteriores basadas en la aventura.

En esta obra, narra los últimos momentos de Darrell Standing, profesor de universidad, condenado a cadena perpetua por el asesinato de un compañero de facultad, pero que espera ser ahorcado por haber golpeado a un policia en la cárcel de San Quintín en California, hecho por el cuál es condenado a muerte.

El recluso pasa la mayor parte de su condena incomunicado en la celda de castigo y atado a una camisa de fuerza y durante toda la narración, mezcla hechos vividos en la cárcel de San Quintín durante su incomunicación, acontecimientos pasados de su vida e historias que el se imagina en sus sueños inmobilizado en la camisa de fuerza.

La novela es una apuesta por la integridad moral del individuo frente a la moral convencional  de la sociedad. Se trata también de una descripción de la dura vida de los reclusos en las cárceles estadounidenses de principios del siglo XX, constituyendo a su vez un alegato contra la pena de muerte, en uno de los pocos países que hoy en día todavía la mantiene y que sin embargo siempre ha generado gran polémica.

Uno de los párrafos de la novela deja bien claro lo que pretende la obra y contra lo que lucha el convicto y mucha gente no solo de la época sino también en nuestros días "Únicamente la carne muere y se transforma. El espíritu perdura y continúa construyéndose sobre si mismo a través de encarnaciones infinitas y sucesivas en su eterno ascenso hacía la luz".

Personalmente se trata de una de las mejores novelas que he leído por el significado que puede tener no solo en la época sino también hoy en día y es una obra muy recomendable de leer y de disponer en cualquier biblioteca.


La ira



INTRODUCCIÓ

El budisme creu que la ira és un verí. Tot i que, segons els psicòlegs, no hi ha emocions positives ni negatives, sovint la ira és un sentiment encegador. Enfadar-se és lògic, però segurament ens enfadem perquè tenim unes expectatives massa elevades sobre com haurien de ser les situacions, les persones o la vida.

Cal recordar, però, que enfadar-se pot tenir aspectes positius: la indignació ens serveix per sortir de situacions desagradables i ha estat el motor de moltes conquestes socials.

EINES

Ni callar ni sortir-se de mare. Quan ens enfadem omplim un cubell amb aigua bruta. Si es calent diem a la persona que ens ha fet enfadar tot el que pensem, li estarem llençant l’aigua bruta al damunt. No solucionem res. Si callem i no diem res, estarem llançant l’aigua bruta sobre nosaltres mateixos. Cal que ens desempalleguem, de l’aigua bruta, però l’ideal seria llençar-la en el buit. Com es fa?

  • Primer comptant fins a deu i sortint a passejar, jugar, fer esport, meditar, practicar ioga...

  • L’endemà, més asserenats, cal parlar amb la persona que ens va fer enfadar i explicar-li què ens va empipar. Ser assertiu vol dir saber expressar amb claredat a l’altre, però sense ferir-lo, com ens vam sentir. Així és com es gestiona la ira.

Quan els nens s’enfaden amb els companys o el professor convé no atiar el foc però també ajudar-los a sospesar que ha passat i com ho poden arreglar.

La poca tolerància a la frustració sovint genera ira. Reflexionar junts, posant nosaltres els límits en la negociació, sobre què es pot fer i què no en un moment determinat, potser fins i tot avançant-nos als esdeveniments, és una bona feina que podem fer per ajudar-los.

dijous, 16 de maig de 2013

Les preocupacions



INTRODUCCIÓ

Preocupar-nos excessivament per les coses, donar-hi massa voltes, ben poques vegades treu cap a res. Sol ser més útil ocupar-se’n: preguntar-nos què podem fer per millorar una situació, un curs, un examen, una relació, un problema, i fer-ho. Pas a pas. Actuar.

Si ens preocupem molt per les coses, deixem de tocar de peus a terra. Gastem un munt d’energia per a no res.

EINES

La ment té tendència a saltar endavant i enrere, cap al passat i cap al futur. I quan va al futur, sol encadenar pensaments de preocupació o por.

La nostra eina, en aquest cas, és l’acció, bo i sentir-nos connectats al moment present, a l’ara i aquí, l’únic que tenim.

Una manera d’ocupar-nos de les coses és reservant justament uns minuts diaris a les preocupacions, no més temps que aquesta estona. A la llarga, guanyarem en higiene mental.

Alimentar els sentits, fixar-nos en allò que veiem, olorem i toquem, ens és útil per tornar al present i gaudir-ne. La meditació i el ioga que podem practicar amb els nens com un joc, ens poden ajudar a posar les preocupacions al seu joc.


 Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernández

Enamora't de tu (Walter Riso)





Llibre dirigit a explotar mes la nostra autoestima, a enamorar-nos de nosaltres mateixos com diu el títol, la qual cosa no solem fer en part per l’educació rebuda.

El llibre comença amb una cita de Rabindranath Tagore que il·lustra molt bé l’objectiu del llibre. Està estructurat en quatre grans objectius que formen part dels seus capítols: Cap a un bon autoconcepte, cap a una bona autoimatge, cap a un bon autoreforç i cap a una bona autoeficiència.

Ja en la introducció parla clarament de que és reconèixer sense vergonya ni temor les fortaleses i les virtuts que tenim, integrant-les al desenvolupament de la nostra vida i abocar-les cap als altres de manera afectiva i compassiva. Ser amic d’un mateix és el primer pas cap a una bona autoestima. Si l’autoestima no té prou força, viurem malament, serem infeliços i patirem ansietat.

En el capítol introductori que porta el mateix títol del llibre, parla de les claus d’una bona autoestima que són entre altres: incrementar les emocions positives, assolir nivells de més eficiència en les tasques que s’emprenen, relacionar-se millor amb les persones, estimar la parella i els amics més tranquil·lament i ser una persona més independent i autònoma.

Anomena també els quatre pilars de l’autoestima als quals dedica els següents capítols que són: Autoconcepte (que penses de tu mateix), Autoimatge (quina opinió tens del teu aspecte), Autoreforç (en quina mesura et premies i et gratifiques) i autoeficàcia (quanta confiança tens en tu mateix).

Els capítols dedicats a aquests quatre pilars comencen amb cites de personatges com Hegel, Josh Billings, John Mansfield i Franklin Delano Roosevelt. L’autoconcepte d’un mateix és essencial. Els que no s’estimen a els mateixos han après a culpar-se de tot allò que fan malament i a dubtar del seu propi esforç quan fan les coses bé. No s’ha de ser tan dur amb un mateix.

En el capítol de l’autoconcepte parla de l’excessiva autocrítica que ens fem a nosaltres mateixos i que acaba bloquejant-nos psicològicament, moltes vegades per voler ser el millor i guanyar. Com més es faci del guanyar un valor, més destinat s’estarà a perdre.

Canviar no és fàcil ja que a vegades compta amb el rebut del grup de referència. No s’ha de tenir por de revisar, canviar o modificar les fites si son font de patiment. Ser flexible i revisar-se a un mateix és una virtut dels individus emocionalment intel·ligents. Les persones molt estrictes amb elles mateixes es col·loquen una camisa de força per a no tornar-se boges i el resultat sol ser el desajust psicològic.

Acaba el capítol donant uns consells per a salvar l’autoconcepte com: intentar ser més flexible amb un mateix i els altres, revisar les fites i les possibilitats reals d’assolir-les, no veure en un només el que és dolent, no pensar malament d’un mateix, estimar-se tant de temps com es pugui, intentar acostar el jo ideal i aprendre a perdre.

La acceptació del nostre cos està molt lligada als paràmetres establerts a la societat com a símbol de bellesa. Per aquesta raó solem avergonyir-nos per aspectes físics sense cap importància. El més saludable és decidir qual és el nostre concepte de bellesa.

El més important no és ser guapo, sinó agradar-se a un mateix. La bellesa és una actitud. Si ets sents guapo, ho és, i això és el que transmetràs als altres, però si acceptes el model de bellesa que t’imposen des de fora, acabaràs pensant que ets horrible. El teu cos i la manera amb que l’adornis han d’agradar-te primer a tu. Vesteix-te segons el teu criteri.

Acaba el capítol aconsellant com millorar l’autoimatge, com intentar definir els propis criteris sobre el que és bell o estètic, descartar la perfecció física i els criteris estrictes, descobrir i destacar les coses que agraden d’un mateix, transmetre la pròpia autoimatge, l’aspecte físic és només un component de l’autoimatge, no magnificar el que no ens agrada, sempre haurà algú disposat a estimar-nos i no fer comparació injusta.

Normalment disposem de temps per a nosaltres mateixos i no per a la resta de persones. Conductes com pensar, somniar, tenir fantasies, dormir, meditar o mirar per mirar es consideren una manera de malgastar la vida. Anar amb el fre de mà posat les vint-i-quatre hores del dia, intentant ser prudent, adequat, convenient i sensat ens portarà a l’ensopiment afectiu i l’apatia absoluta per les coses que podrien apropar-nos a una vida més plena.

Una filosofia hedonista implica un estil de vida orientat a la recerca del gaudir i treure profit a les coses que ens envolten. Si no és nociu per a tu ni per als altres, pots fer el que vulguis.

L’exploració és un dels components que més garanteix el desenvolupament intel·ligent i emocional de la nostra espècie. Explorar és exercir la curiositat. Explorar, anar a una recerca de la vida i deixar-se absorbir per ella obren portes que eren tancades als sentits i al coneixement i ens permet topar amb una realitat insospitada.

Quan el que és quotidià es torna massa usual i pots preveure el teu futur immediat fins al més petit detall, alguna cosa va malament. Preocupa’t perquè l’obsessió està rondant. Els bloquejos en la capacitat de sentir son altre factor que interfereix en un estil de vida plaent. Si bé els sentiments poden tenir un canal propi de reconeixement i traducció, també poden veure’s obstaculitzats o facilitats per la influència dels nostres pensaments.

La capacitat de sentir la vida, en el sentit més ampli de la paraula, no és una malaltia davant la qual hem de crear immunitats: és salut física i mental. Pots sentir el que et doni la gana si no violes els drets de les altres persones, si no et fa mal i si això et fa feliç.

Parla de les creences irracionals que ens impedeixen felicitar-nos com no m’ho mereixo, era el meu deure i autoelogiar-se és de mal gust. També ho fa dels elogis externs que ens poden convertir en autoelogis com elogis impersonals, elogis personals, elogis dirigits a característiques de persones i elogis dirigits a característiques de persones en qui l’elogiador s’involucra.

De vegades ens endinsem tant en el patiment que arribem a considerar que aquest és el nostre estat natural. Acceptem conviure amb coses que no volem o que ens disgustem. Estalviar costi el que costi ens fa acumular coses estúpides i això ens fa viure com un pobre.

Parla de cultes que poden convertir-se en represes com el culte a la habituació, el culte a la racionalització, el culte a l’autocontrol i el culte a la modèstia. Acaba el capítol parlant de les accions que ens faran millorar l’autoesforç com aconseguir temps per a gaudir, decidir-se a viure hedonisticament, no racionalitzar tant les emocions agradables, activar l’autoelogi i posar-lo a funcionar, ésser modest però sense exagerar, complaer-se a un mateix i lluitar contra la repressió psicològica i afectiva.

A la confiança i la convicció de que és possible assolir els resultats esperats se l’anomena autoeficàcia. Si no és creu en un mateix s’entrarà en un cercle viciós de mal pronòstic: els reptes personals seran pobres, s’evitarà fer front als problemes, es desertarà al primer obstacle que s’interposi i es perdrà autoexigència.

L’autoeficàcia és una opinió afectiva d’un mateix. Els factors relacionats amb la poca confiança amb un mateix són la percepció que ja no s’hi pot fer res, el punt de control intern i els estils d’atribució.

Com els anteriors capítols acaba aquest dedicat a l’autoeficàcia, donant unes pautes per a vèncer la baixa autoeficàcia com eliminar el no en soc capaç, no ésser pessimista, no ésser fatalista, intentar ser realista, no recordar només el que és dolent, revisar les nostres fites i posar-se a provar i arriscar-se.

El llibre acaba amb un epíleg on es recorda a mode de resum tot el tractat per a sentir-nos millor i estimar-nos més.


divendres, 10 de maig de 2013

La tristesa



INTRODUCCIÓ

Riem quan estem alegres i plorem quan estem tristos. Fa tems ens deien “Els homes no ploren”. Era una manera de dir que si un home plorava era menys home. Venim d’unes generacions que reprimien les emocions més lligades als sentiments íntims o les volien controlar en lloc de fer el més recomanable: gestionar-les. Gestionar-les correctament. Sentir tristesa ens fa humans i diu molt de cadascun de nosaltres. No ens convé deixar-nos-hi arrossegar però tampoc reprimir-la.


EINES

En la societat del benestar, la tristesa augmenta. Per alleujar-ne els efectes, els psicòlegs recomanen no tancar-nos en nosaltres mateixos, mantenir-nos actius, complir les obligacions quotidianes, encara que siguin modestes. Fer ens ajuda a construir un estat d’ànim alegre.

Hi ha, però, diferents tipus de tristesa i diverses maneres de tractar-la:

1)       La malenconia. Els adults coneixem molt bé aquest sentiment. Fem una mica de repàs mental del que vivim i sentim un buit, tot i saber que no tenim motius objectius per estar tristos. Els nens, sobretot quan comencen a fer-se grans, també coneixen la malenconia. Els podem ajudar respectant aquests moments, però els hem de tranquil·litzar i fer que ens sentim a prop seu.

2)       La tristesa psicològica, que té una causa i que tothom pot entendre i compartir. Podem aprendre a ensenyar a gestionar-la si reconeixem que és un sentiment normal que va minvant a mesura que actuem sobre la causa i mirem de reflexionar-hi.

3)       La tristesa depressiva, en canvi, sovint no té cap motiu aparent. Quan la detectem, cap posar-nos en mans d’un psicòleg o un psiquiatre.

Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernàndez.

dimecres, 8 de maig de 2013

Pràctiques agrícoles de maig

CAMP: A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l'aprofitament d'alfals, trepadella i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc. Es generalitzen les sembres del blat de moro, sorgo, cànem, cotó, remolatxa i tabac. A la Maresma es cull ja la preuada patata primerenca per a l'exportació.

HORTA: Es sembren les espècies del mes anterior i a més a més carabasses, porros, apis, cebollins, cards blancs, etcetera. Es segueix plantant tomàquets, albergínies, pebrots i, a les zones menys càlides, cols angleses i de paperina. Es cullen faves, pèsols, cols de cabdell, carxofes, maduixons, espàrrecs, cebes, enciams.

FRUITERS: Comença la collita de cireres, nespres, albercocs i préssecs primerencs.

JARDÍ: Es tallen tota mena de flors de primavera i es sembren petúnies, amarants, coronats. Aquest mes convé lluitar contra els pugons i altres insectes que perjudiquen les flors.

AVICULTURA: Comencen a pondre les polles de principis de gener, primerament amb ous de tamany molt petit, que va augmentant contínuament. La posta segueix a bon ritme fins que comença la calor o fins a fi de mes. Convé aplicar cinc grams de superfosfat de calç per metre quadrat de galliner, per tal de condicionar el jaç.

Estret del Calendari dels Pagesos 2013.


La por



INTRODUCCIÓ

La por té aspectes positius. Gràcies a la por, hem sobreviscut com a espècie. Gràcies a la por, no ens atropellen pel carrer. Per tant, en alguns casos, la por és amiga de la prudència.

Tanmateix, avui dia en fem un gra massa, de la port. Gairebé tot ens fa por. Sobretot el futur, que només existeix en la nostra imaginació. Les decisions que es prenen des de la por no acostumen a donar gaires bons fruits.

EINES

Nelson Mandela va dir: “No és valent qui no té por, sinó qui la sap conquerir”. Pilar Jericó, coach i escriptora, ha investigat molt sobre la por, i proposa cinc eines per afrontar-la:

  • Acceptar que la por és real i normal. Habitualment no se’n parla perquè es considera una debilitat. Però l’estrès, l’ansietat o un nus a l’estómac són símptomes de por.

  • Procurar rebaixar-ne l’impacte relativitzant-ne la importància. Mirar-la als ulls i definir un pla d’acció per combatre-la.

  • Assumir que tots tenim prou força per fer front a les nostres pors. No deixar que la por ens paralitzi.

  • Demanar als amics, als mestres, als familiars que ens ajudin a explicar-los què ens passa. El repte consisteix a no travessar sols la situació que ens atemoreix.

  • Mirar al futur i buscar noves il·lusions i nous reptes.

La por en els nens pot tenir diversos orígens. Si no es tracta d’una por greu o patològica, podem ajudar-los donant-los informació positiva del que els envolta i de les novetats que tenen a prop, i evitant-los estímuls violents, com els que massa sovint es veuen a la televisió.

Estret del llibre "Contes per a ser feliç" de Gaspar Hernández.

dijous, 2 de maig de 2013

Les fulles verdes

Les fulles verdes
esquinçades per vent despietat
jauen a terra
prop de la gran mare
no grogueren
viuen de la breu
joventut