Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dissabte, 30 de novembre de 2013

Frozen el reino de hielo (Chiris Buck)



Por culpa de una profecía y de los poderes que tiene para convertir todo en hielo, Elsa, que acaba de ser coronada reina, deja helado el reino de Arendelle, convirtiéndolo en un invierno eterno.

Anna su hermana, con la ayuda de Kristoff y de su reno Sven, van hacia las montañas en busca de su hermana para que desaga el maleficio.

Accidentalmente la hiela el corazón y solo un beso verdadero de amor acabará con su maleficio. En busca de su amor verdadero, se une un simpático muñeco de nieve llamado Olaf.

Los tres, Kristoff, Sven y Olaf dejan a Anna en compañía de Hans, un príncipe que ha asistido a la coronación, que ella piensa que es su amor verdadero, pero resulta ser que no, logrando finalmente ser rescatada del hielo por su hermana, al mostrarla verdadero amor.

Los principales protagonistas de la película son:

Elsa. Es la nueva reina de Arendelle. Parece serena pero vive atrapada por el miedo al poder que tiene de crear hielo ya que estuvo a punto de matar a su hermana Anna, encerrándose en si misma para reprimir sus poderes cada vez más fuertes, desencadenando por accidente el invierno eterno.

Anna. La hermana pequeña de Elsa. Quiere reencontrarse con su hermana a la que estuvo muy unida de pequeña. Después de que Elsa cree el invierno eterno, se embarca en una aventura con tal de arreglar las cosas, para salvar el reino y su familia.

Hans. Miembro de la realeza de un reino vecino, asiste a Arendille a la coronación de Elsa. Al principio parece ser que es la persona que Anna espera desde hace tiempo, pero luego resulta que no es lo que esperaba.

Kristoff. Vive en lo alto de las montañas con su reno Sven, donde recoge hielo para venderlo a Arendelle. Parece solitario pero tiene a su lado a su mejor amigo, el reno Sven y al final se ve recompensado con el amor de quien quiere.

Sven. Amigo leal de Kristoff, tirando del trineo y su conciencia. Cumple con su cometido sin pronunciar palabra, bastándole unos cuentos bufidos para enderezar las cosas.

Olaf. Muñeco de nieve fabricado por Elsa al que le gusta dar abrazos tiernos y cálidos. Tiene capacidad para desmontarse y montarse a sí mismo.


divendres, 29 de novembre de 2013

El disco del cielo (María García Esperón)

Nueva novela de la mexicana María García Esperón en donde nos vuelva a narrar una nueva novela histórica en la cuál como en otras anteriores se tiene que descubrir un enigma y un misterio.
La novela transcurre entre dos épocas. De una parte la época de los tiempos en que el disco tuvo vigencia, con vivencias de Aléktor, que asiste al final de un reinado que parecía eterno.  

La epoca moderna la protagonizan tres jóvenes, dos mexicanos y uno francés. Conocen a un profesor alemán que piensa que la caída de meteoritos es fruto del principio y final de muchas civilizaciones.
Todos ellos acaban en Egipto, después de haber pasado los jóvenes por una ciudad rusa donde se encontraba un trozo de fragmento y por la antigua ciudad alemana de Nebra.
Allí tratan de descubrir el enigma que andan buscando, que es reconstruir el origen del disco y su mensaje y descubren que una bailarina rusa, antigua compañera del profesor, ha sido asesinada por una sociedad que trafica con obras de arte.
La obra es bastante instructiva y entretenida, transladándose de un capítulo a otro a las dos épocas en las cuáles transcurre la novela.


diumenge, 17 de novembre de 2013

El examen del día

Es una práctica de la Iglesia desde hace mucho tiempo. San Ignacio lo incluye en su libro de los Ejercicios. Se trata de, al final del dia, ver la película de todo lo vivido, pero desde el amor de Dios. Es, también, una forma de oración. He aquí una manera de hacerlo:

* Busco un lugar que suscite paz.
* Tranquilizo mi cuerpo y mi espíritu.
* Me pongo en la presencia de Dios.
* Revivo con mi imaginación lo vivido en el día, sin hacer ningún juicio moral.
* ¿Qué sentimientos tuve en las cosas que hice y con las personas que estuve?
* ¿Que me dió paz, alegría y gozo?
* ¿Qué me molestó o incomodó? ¿Cómo se originó?
* Doy gracias por la vida vivida en el día, por la paz, por la alegría y el gozo.
* Pido perdón por las distancias, rechazos, malas intenciones, flojeras de mi vida.
* Realizo un propósito de enmienda confiando en que el Señor me ayudará.
* Le presento a Dios mi día siguiente: lo que haré, con quien estaré y lo que espero.


Aprender de los errores

Errar es humano, aprender de nuestros errores también. He aquí tres sugerencias al respecto para la educación de nuestros hijos:

1) Aceptar que el error existe sin convertirlo en un drama. Admite que tu hijo se equivoque, pués tiene que aprender. Los errores nos hacen encontrarnos con nuestras limitaciones.

2) Identificar el error, porque, si no, poco podemos hacer. Para ello hay que usar el análisis. Imagina que tu hijo ha cometido un error y su amigo se ha enfadado. Hay que ver que es lo que ha ocurrido, que palabra o comentario ha dicho tu hijo que han resultado perturbadores para su compañero. Saber es la forma de no repetir errores.

3) Reparar el error. Si se trata de acciones, tenemos que hacer algo que contrarreste lo que hemos desencadenado de forma incorrecta. Si hemos roto algo, lo reponemos. Es importante enseñar esto a nuestro hijo, porque si no el error queda en el pasado y como una asignatura pendiente. Sin embargo, si hace algo que tiene unas consecuencias no deseadas, debes buscar una manera de minimizarlas. Cuando no se trata de acciones, sino que nuestro error ha afectado a una persona, la mejor forma de reparación es pedir perdón.


dijous, 14 de novembre de 2013

Espiritualmente competente

Ser espiritualmente competente no consiste en tener muchos conocimientos teológicos. Más bien se trata de personas que a lo largo de la vida han articulado conocimientos, habilidades y actitudes espirituales y los emplean en su vida cotidiana.

Una persona es espiritualmente competente cuando:

* Puede hacerse preguntas hondas, nacidas del asombro y se pregunta ante la realidad y su sentido.

* Es capaz de percibir la experiencia de Dios.

* Alcanza a distinguir cuál es el sentido del mundo y de la vida de la tradición religiosa.

* Esta preparada para identificar las experiencias religiosas.

* Desarrolla vínculas empáticos tanto con creyentes como no creyentes.

* Es capaz de identificar los valores propios y comprender los demás.

* Aprende de sus errores y aprovecha sus aciertos.

* Valora las aportaciones positivas y negativas de las religiones.

* Dialogo libremente sobre las cuestiones de sentido, trascendencia y misterio.

* Aprovecha las tradiciones religiosas como mediadoras para la paz y la justicia.

* Formula correctamente las creencias de su opción religiosa y otras.

* Interpreta los significantes litúrgicos.

* Asume los tiempos, espacios y fiestas religiosas.

* Medita y contempla la vida individual y colectiva.

* Facilita que su opción religiosa afecte a todos los ámbitos.


dimarts, 5 de novembre de 2013

Germanetes dels pobres

Aquesta congregació religiosa que té per objectiu acollir als ancians pobres, té el seu origen l'any 1839 a França, quan Joana Jugan acull a casa seva a una anciana cega i pobra, donant-la el seu propi llit, després de sentir la seva vida consagrada a Déu anys enrera.

Aquesta acollida va continuar amb altres ancians més, obrint-se així a la caritat gràcies a la seva fe i a la seva confiança en Déu, trobant la veritable alegria en estimar Crist i servir-lo en els pobres.

Joana va assegurar la subsistència de la seva obra mitjançant la colecta, mantenint mitjançant aquest procediment avui día.

Des de llavors, aquesta congregació ha crescut fins a estar present a 31 països dels cinc continents. El seu esperit, és l'esperit evangèlic de les Benaventurances: humilitat, pobresa, senzillesa i confiança en la bondat de Déu.

L'esperit de Joana Jugan es podria definir així: reconèixer Jesús en la persona dels ancians pobres i contribuir a acollir-los, fer-los feliços, viure en una atmosfera familiar, acompanyar-los espiritualment, respectant llurs creences i sostenir-los fins a la mort.

Com es pot veure aquest és el veritable esperit de l'Església Católica, estar amb els pobres i els necessitats, no el que volen fer veure els molts enemícs que té.

Seria bo, que el Papa Francisco I, ara que reivindica l'esperit de pobresa de l'Església Católica, contrubueixi més a donar al món l'autèntica imatge de l'Església Católica i impliqui més en aquesta missió a llurs màxims representants per a que doni l'imatge veritable d'estar amb els més necessitats, cosa que no fan ni els partits d'esquerra ni els sindicats, organismes on es troben la majoria dels seus enemics.


dilluns, 4 de novembre de 2013

Besos (Xabi Arnal Gil)



Libro de la editorial asturiana Pintar Pintar, que destaca aparte de por los textos de sus libros, por sus bellas ilustraciones, e ilustrado en este caso por Julio Antonio Blasco.

La editorial tiene como labor introducir en la lectura al público juvenil, de ahí la importancia que da a la ilustración de los textos, para que los niños, que todavía no saben leer, relacionen los dibujos con lo que se les está contando.

En esta ocasión, el libro trata sobre los distintas clases de besos que hay y de su secreto, como dice el autor en el comienzo y según el propio autor, se pueden coleccionar e incluso llenar botes enteros.

Habla del gusto que tiene por toda clase de besos, ya que incluso los de bruja, si los da, significa que no es tan malvada.

Habla incluso del beso del padre, del beso de la madre, que calma el dolor cuando se está enfermo, de los besos de los familiares y de los que se dan en carnaval o en cualquier fiesta.

Según el autor, existe los besos que incluso se dan en los postres. Se trata de un divertido libro para contar a los niños que se lee en un periquete.


diumenge, 3 de novembre de 2013

La perla y el dragón (María García Esperón)



Nuevo libro de esta autora mexicana que mezcla literatura juvenil con literatura histórica basado en un buen estudio previo de los hechos.

La obra está basada en el autor de teatro francés Claude Kermaria, radicado en México y basado en experiencias de su propia infancia.

El libro se puede definir como una pequeña novela teatralizada pero sin los diálogos del teatro y en todos los capítulos e historias trata de episodios de la infancia del autor, desde sus tiempos en Bretaña donde nació hasta que ingresa en el Teatro de Sombras de María de Cespedes en París.

Los diferentes capítulos e historias de que consta el libro son: El viejo marinero, El espejo, El director, El velero, El robo, La gaviota, El teatro, María, La isla, El amor, La montaña, La arracada, La torre, El estreno, La guerra, La perla y Telón.

Sin duda otro gran libro de esta gran autora que cultiva la literatura infantil, juvenil e histórica como pocos lo pueden hacer.


Aprèn a estimar-te (Raimon Gaja)



Llibre dirigit a totes aquelles persones que mantenen actituds negatives i que es troben embolicades en pensaments de desesperança que els impedeixen assolir llurs objectius i no tenint per allò una vida psicològica saludable.

El llibre ensenya camins que ajuden a canviar aquest patró tractant el tema de l'autoestima amb el rigor i la importància que es mereixen.

Després d'un pròleg i una introducció on s'explica el desenvolupament del llibre comença amb uns qüestionaris per a valorar la nostra autoestima que invita a repetir una vegada finalitzat el llibre.

Cada capítol té uns requadres on hi ha frases sobre l'autoestima que convé apuntar-se-les de tant en tant. El capítol 1 està dedicat a la teoria de l'autoestima tractant de la seva definició diferenciant entre competència i mereixement i les diferents tipus d'autoestima.

El capítol 2 es centra en la baixa autoestima on dóna una àmplia descripció del significat de tenir baixa autoestima i com pot erosionar la qualitat de vida. Així mateix es centra en les característiques d'una persona amb baixa autoestima i les seves creences.

El capítol 3 tracta de l'augment de la baixa autoestima i els passos per augmentar la nostra autoestima. Parla també dels passos que hem de realitzar per a poder fer visualitzacions.

En la conclusió parla del reaprenentatge que hem de realitzar per a millorar la nostra autoestima. El llibre finalitza amb la repetició dels qüestionaris del principi.


Pràctiques agrícoles de novembre

CAMP: Acaba ja la sembra i comença la naixença dels primers sembrats. Convé que la primera empenta vegetativa sigui important i per aconseguir-ho no hi ha res com un bon adobat previ a base de productes nitrogenats, superfosfat i un xic de potasa. Es fa l'última tallada als camps d'alfals i es comença  a collir la remolatxa. Aquest mes acaba la collita del blat de moro, que ja es posa als assecadors.

HORTA: Es continuen les sembres i plantades de diferents espècies, com és ara bledes, xicoria, cols de Pasqua, de paperina i de cabdell, espinacs, escaroles, xirivia, pèsols de tota mena, cebes, faves primerenques, nap fi i pastanaga fina.

JARDÍ: Comença el mes amb la collita de crisantems i s'incrementa la de clavells. Per altra banda, val tot el que s'ha dit per al mes anterior.

FRUITERS: Acaba la collita de pomes i fruites seques, i continua amb intensitat la de taronges, mandarines i altres cítrics. Es prepara la collita de l'oliva, netejant el terreny al peu dels arbres.

AVICULTURA: Van augmentant de pes els pollets destinats a ésser sacrificats per Nadal. Per altra banda, segueixen ponent a bon ritme les bones ponedores.


dissabte, 2 de novembre de 2013

Capità de la teva vida (Lluís Pastor)



Es tracta dún interessant llibre d'autoajuda per a realitzar un full de ruta de la nostra vida no mitjançant les eines mostrades pels tradicionals llibres d'autoajuda, sinó des d'una perspectiva empresarial.

És així com l'autor, un gestor empresarial, realitza el seu propi pla de vida, i ens invita a realitzar el nostre, de la mateixa manera que es faria un pla estratègic empresarial.

En l'introducció es defineix com un home de quaranta anys amb molts somnis encara per realitzar i amb la mateixa il·lussió de quan tenia la meitat d'anys, donant un clar avís a totes aquestes persones que han sobrepassat aquesta edat i que es pensen que ja no tenen res a fer davant gent més jove quan és precisament això el que hem de vendre, que els que tenen més de quaranta anys, i en casos com jo, camí ja dels cinquanta, encara tenim somnis a realitzar i que encara podem aportar molt a la societat.

La primera part està dedicada al pla estratègic, donant una defició del que consisteix i recalcant, i això ho hem de tenir en compte, que cadascú de nosaltres és el director de la nostra vida.

Destaca que les persones felices també fan plans estratègics i que hem de preguntar-nos quina és la nostra destinació i que volem fer. Un pla estratègic obliga a treballar per allò que es desitja i si funciona en les empreses també funciona en les nostres vides.

Els plans estratègics donen el valor necessari per a fer canvis en la vida i malgrat no assegura el somni, posa en el camí d'aconseguir-lo i és fonamental no tenir por.

Parla de preguntes que hem de fer-nos com què vull fer en els propers anys? què vull fer en la vida? com vull ser d'aqui a cinc anys? en part molt assemblades a les que ens fan en les entrevistes de feina. Veritat. Per a fer plans estratègics de la nostra vida, no cal haver fet abans plans estratègics d'empresa.

La part segona està dedicada al métode i comença parlant de la realització del pla. Per allò s'han de deixar abans altres deures fets. Mai es pot realitzar en una tarde. Fer un pla estratègic demana temps. Començar un pla estratègic es saber renunciar a tot allò que no resulta fonamental. Si la missió no descriu el sentit que es dóna a la vida no té prou volada per a donar l'alé necessari.

Per elaborar la missió t'has d'imaginar com seràs d'aquí a uns anys. Amb la visió es visualitza el futur. És fonamental que la visió porti uns anys enllà. T'has de veure molt feliç.

Els valors donen la força per tirar endavant el dia a dia. La familia, la feina, les aficions o els amics. L'objectiu de l'analisi és fer surar els meus punts forts i els meus punts febles. Si una debilitat queda amagada no podré convertir-la en un encàrrec i no la podré superar. Per arribar a una nova situació, és més corrent tenir més punts dèbils que forts.

Sempre hi ha alguna persona que ens pot ajudar a aconseguir el que desitgen. Hem de pensar en les persones que ens poden ajudar. Els factors crítics vénen a ser les previsions meteorològiques de la vida. La llista d'objectius estratègics marquen la direcció a seguir i la llista d'objectius operatius les pistes per a no perdre's.

Cada objectiu operatiu ha de tenir associada una sèrie d'accions. Qualsevol objectiu per petit que sigui implica una sèrie d'accions que el fan possible. Els plans no s'aconsegueixen tenint bons objectius, s'aconsegueixen perquè es va fent una acció després de l'altra.

No es pot posar en marxa totes les accions de cop. S'han de donar en el temps. S'han d'avaluar en si són importants, són urgents i són possibles. Per saber si s'estan portant a terme les accions, s'han d'agrupar en periodes de sis mesos. Un seguiment any rere any del pla permet comprovar quan cal tancar un pla i obrir-ne un altre. No es fa un pla i es deixa en un calaix ni tampoc es fa un pla per a executar-lo fill per randa. S'ha de tenir per escrit la missió, la visió, els valors, els grups d'interès, els factors critics i els objectius.

La tercera part està dedicada a les preguntes que hem de fer-nos. S'ha de fer un pla estratègic però no s'ha de tenir present cada hora de la vida. Convé que els plans es vagin adequant a allò que es pensa en cada moment de la història personal.

L'estratègia dóna un camí, però no un camí qualsevol, sinó un camí que s'ha de triar d'entre tots els camins possibles. Res no vindrà donat, però res no serà impossible. Un ho farà possible si vol.

El llibre acaba amb un epíleg on ens explica com hem d'actuar una vegada realitzat el pla estratègic. És sense cap dubte un llibre molt interessant on ens ensenyen que els plans empresarials també serveixen per a la nostra vida.


Una ampolla al mar de Gaza (Valérie Zenatti)



El llibre fa un alegat a la necessitat que tenim de comunicar-nos i ens invita a fer-ho. És la història de una noia israeliana, la Tal, i un noi palestí, el Naim, que comencen a intercanviar-se correus electrònics davant la necessitat de la Tal de conèixer l`altra cara del conflicte malgrat que al principi el Naim és una mica receptiu.

Tot comença el 9 de setembre de 2003, qual la Tal està escrivint el seu diari personal i sent tremolar els vidres per un nou atentat terrorista. Describeix la reacció de la seva mare i d'ella i la necessitat que té d'escriure.

La Tal és de Teal Aviv malgrat viu a Jerusalem. Parla de les rivalitats per aquesta ciutat per part de les religions cristiana, jueve i musulmana. Recorda quan Rabin i Arafat van signar la pau en presència de Clinton. Els seus pares pensaven que s'acabaria la guerra.

Escriu una carta per a enviar a territori palestí a través del mar en una ampolla, per a tractar d'intercanviar informació amb algún palestí. Se la dóna al seu germà per a que la llanci al mar en Gaza dins d'un paquet.

Als pocs díes té la resposta d'un noi palestí, el Naim. La contesta presentant-se una mica i és quan comencen a intercanviar-se emails, davant l'insistència d'ella, ja que ell al principi no contesta els seus emails.

Després de contar-li ella a ell com fou la nit de l'assassinat de Yizak Rabin és quan es decideix a contestar-la després de sis missatges infructuosos. Li dóna la seva versió de l'assassinat de Rabin.

En succesius missatges s'anima a comptar-la com és la vida a la franja de Gaza, Llavors tracten de començar una amistat però les seves diferències ho impedeixen al principi.

A continuació la Tal fa unes reflexions sobre aquests missatges i el secret que té sobre ells amb si mateixa. Aconsegueix enregistrar Jerusalem i decideix contar-se-lo a Gazaman, el seu xicot. A continuació és Gazaman el que fa la seva reflexió sobre els missatges.

Després d'uns missatges més el Naim continua amb les seves reflexions parlant de la Tal. Llavors s'assabenta d'un atentat a Jerusalem i l'escriu molt preocupat. Arriba a temer per la seva vida.

La Tal fa les seves reflexions sobre com la mort l'ha rondat durant dues ocasions en quatre mesos i com ha sobreviscut les dues vegades.

Naim explica a Tal com es troba amb els membres de l'ONG des de on l'escriu darrerament. Després d'uns missatges més de la Tal acaben fent-se d'un xat i comencen a tenir converses. 

Acaben assabentant-se els pares de que la Tal s'escriu amb el Naim i en un passeig per Jerusalem el pare l'acaba demanant coses sobre ell.


divendres, 1 de novembre de 2013

El sender

En la pineda
acaba de marcar el camí
feble rastre.
Calla la civilització
algun crit
un batec d'ales
marca l'immens.