Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

diumenge, 30 de desembre de 2012

Los Miserables (Tom Hooper)



Llega a la pequeña pantalla esta obra literaria y también musical de la mano del director británico Tom Hooper, en una de las mayores superproducciones cinematográficas que se han realizado en este casi terminado 2012.

Al igual que el musical que ha triunfado en todo el mundo, la pelicula es cantada en casi toda su totalidad y comienza cuando al preso Jean Valjean se le comunica que ha sido liberado mediante libertad condicional, después de diecinueve años de prisión.

No encuentra ni trabajo ni gente que le acoja, hasta que es acogido en una iglesia en la cuál le dejan pasar la noche, huyendo en mitad de ella con plata de la parroquia. Es encontrado por la policia y el parroco les dice que es verdad que se la ha dado para dejarle libre.

Con la venta se esa plata, rehace su viva y se convierte en el alcalde de una pequeña localidad francesa en la cuál regenta una fábrica de ropas. Allí coincide con el policia que años atrás le liberó y que andaba detrás de él después de romper su libertad condicional.

Es entonces cuando Javert el policia inicia su larga persecución para verle de nuevo entre rejas por haber roto su condicional y falseado su nombre. Valjean realiza esta huída con Cossette, la hija de Fantine, una antigua empleada suya a la que acoge después de morir su madre.

En París, vive las primeras revueltas obreras de mediados del siglo XIX y a cuya cabeza para su represión se encuentra Javert que le descubre en una de las barricadas dejándole Valjean libre ya que se encontraba allí en busca del chico del cuál se había enamorado su hija adoptiva.

Una vez que Javert se suicida y su hija se compromete en matrimonio, se retira a un convento en el cuál pasa sus últimos días, no sin antes dejar a Cossette una carta en la cuál cuenta la verdad.

dimarts, 11 de desembre de 2012

Descubre la Navidad (Walt Disney)



Película de Disney, muy apropiada para estas fechas en las cuáles tenemos tres historias relacionadas con los momentos que estamos a punto de vivir y que se titulan "Empacho en Navidad", "Unas navidades con Goofy" y "El regalo de Navidad de Mickey".

En la primera de ellas, los sobrinos de Donald, al ver que el día de Navidad acaba tan pronto, piden a la estrellita que brilla en el cielo que sea todos los días Navidad, deseo que se acaba haciendo realidad. Pero llega un momento en el cuál se aburren de que sea todos los días Navidad y acaban pidiendo que se acabe el día de Navidad de una vez por todas.

En la segunda, Goofy y su hijo Max van en busca del cartero para entregarla la carta para Santa Claus y ante la burla de un vecino sobre su insistencia, Max duda de ello, dudas que aumentan cuando ve que su padre se disfraza para complacer a los vecinos y le descubre. Es cuando comienza una larga espera para su llegada, apareciendo finalmente a lo largo de la noche y dejándole a Max el regalo que había pedido.

En la tercera y última, Mickey y Minnie no saben que hacer para comprar el regalo que quieren para este año y confían para ello, Mickey en las propinas que sacaré embalando árboles de Navidad y Minnie en la paga extraordinaria que sacará por envolver más regalos que ninguna. Al final por causas diferentes, no consiguen ninguno de los dos el dinero para el regalo que pretendían y acaban empeñando sus más preciados tesoros, Mickey su armónica y Minnie su reloj, llevándose ambos la sorpresa a la hora de repartir el regalo de que recibían una caja para la armónica y una cadena para el reloj cuando ya no disponen de ello.

Es una película muy adecuada para los tiempos de Navidad en la cuál se muestran una serie de valores que tradicionalmente han imperado en estas fechas y que en los últimos tiempos parecen olvidados.


Canta con nosotros canciones de Navidad (Walt Disney)



En estas fechas tan entrañables es muy recomendable para todos los niños poder ver y escuchar esta cinta de Walt Disney con las canciones de Navidad, pertenecientes a trozos de películas de este mítico director de cine infantil.

Esta película o reportaje, para gustos queda, tiene una doble versión de las canciones, tanto en castellano como en inglés, y vienen acompañadas de los subtítulos para que niños, padres, abuelos y resto de familiares puedan ir cantando todas las canciones.

Dispone de los típicos villancicos sajones que alguna vez hemos escuchado e incluso cantado en sus diversas versiones y son los siguientes:

- Adornard vuestra morada (Deck the halls).
- Din don dan (Jingle bells).
- Mundo feliz (Joy to the world).
- Sobre el tejado (Up on the housetop).
- A nevar (Let is now).
- En trinco tu y yo (Sleigh ride).
- El desfile de los soldados (Parade of the wooden soldiers).
- Un mundo ideal (Winter wonderland).
- Viene Santa Claus (Here comes Santa Claus).
- Rudolf el reno de la nariz roja (Rudolf the nose rose reindeer).
- Noche de paz (Silent night).
- Feliz navidad a todos (We wish you a merry Christmas).

Sin duda se trata de una película muy apropiada para estas fechas, sobre todo se hay algún niño entre la familia y los conocidos muy recomendable por su gran calidad.


La il·lusió (Josep López Romero)



Es tracta d'un llibre dirigit a les persones que han perdut l'esperança i la il·lusió per a portar-les pel camí correcte i que puguin tornar a creure en les seves possibilitats, mitjançant l'esperan+ça, la protagonista de la història.

En la presentació recarca a quines persones està dirigit el llibre, persones que en algun moment han patit la manca del sentit de la vida, l'absència d'un projecte vital o estar en un lloc equivocat.

La història comença quan l'Esperança es desperta amb un buit terrible al pit i amb la sensació de que ja no dirigeix la seva vida. Et sent espantada per això. Ho troba com una llosa que l'impedeix funcionar amb normalitat. Això fa que camini arrossegant els peus.

La costa fins i tot prendre's el cafè. Portava temps que només tenia ganes de recolzar-se al sofà. Té la sensació de que la relació amb el seu marit s'està deteriorant. Fins i tot ja no té la mateixa el·lusió amb la seva llibreria com al principi. Després d'ampliar el negoci les coses no van com esperava.

Surt a fer uns encàrrecs i perduda per la ciutat acaba en un lloc que posa "Oficina de les ànimes perdudes". Després de la conversa amb un vell arriben a la conclusió de que el que ha perdut ha estat la il·lusió. Llavors es posa a investigar quan fou el moment en el qual va perdre la il·lusió.

Instants després apareix una dona que diu ser la seva fada madrina i que l'ajudarà a recuperar la seva il·lusió. Fent la prova del full en blanc el seu es taca de tinta de l'estilogràfica que s'havia espatllat després de la pluja i enraviada l'arruga i el llança al terra. El vell i la fada ho llancen en forma d'avió de paper i acaben junt al seu tot arrugat.

La fada l'agafa i la porta fins al magatzem i li dóna un vestit de nena i li diu que es per a jugar, ja que tots porten dins el nen o nena que alguna vegada hem estat. Miren el parc de les il·lusions, un llibre que porta cap a la imaginació. Llavor rep fitxes de colors per a diverses atraccions i ha de prometre que si recupera la il·lusió ha d'ajudar a altres persones a recuperar-la.

La fada i ella fan un recorregut per diverses atraccions com les muntanyes russes, el saló dels autòmats, els miralls deformats, on va recuperant la il·lusió i on va tornant a conèixer-se.

La fada es va adonant compte que la cosa comença a rutllar. Els trossos de la il·lusió perduda que recupera són la serenitat, el desig profund i l'autoconeixement. La fada li diu que no ha d'oblidar els seus talents i que no faci coses inadequades per a ella.

En els cavallets fa fruit de la seva imaginació per a figurar-se tot el que desitja per a recuperar la seva il·lusió. Per asolir un desitjo s'ha d'agafar una direcció i que aquesta tingui sentit. No s'ha de posar tot l'afecte en una sola persona. S'han de crear noves experiències per a trencar pors i inseguretats.

Al finalitzar el recorregut per les atraccions, l'Esperança recupera la resta de trossos de la il·lusió perduda, la imaginació, la direcció, la confiança i la passió. Quan acaben les atraccions ja no té el buit al pit i es sent més serena i amb energia vital.

De tornada a la llibreria, l'Esperança decideix donar la direcció de la llibreria al seu soci i ella tornar a ocupar-se de les vendes com feia abans i transmetre la seva il·lusió als seus empleats.

El llibre finalitza amb l'explicació dels colors que fan que es recuperi la il·lusió: violeta (serenitat), lila (memòria), blau (autoconeixement), verd (imaginació), groc (direcció), taronja (confiança) i vermell (passió) i amb algunes paraules il·lusionants de personatges coneguts.


dilluns, 10 de desembre de 2012

De roca y yerbabuena (Rosario Bersabé Montes)



Se trata de la primera obra de esta autora andaluza afincada en Cataluña, en el cuál nos refleja todas sus vivencias en distintos poemarios, en los cuáles refleja todo lo que le gusta y sus pasiones.

El libro consta de una introducción realizada por Hugo Gonzalez Hernández, en el cuál nos detalla la obra de la autora y lo que nos vamos a encontrar, al tratarse de su primera incursión literaria en forma de libro.

A continuación pasamos a los poemas, divididos en diversos capítulos titulados Obertura, Rito sublime, En la palma de la mano, La segunda juventud, Del latir de los orígenes, Una canción de tus labios y los sonetos del arraigo.

Los hay breves como el primero con un solo poema, y más largos como "Los sonetos del arraigo", el último, el más extenso de todos.

Podemos destacar de todos estos capítulos "La segunda juventud", dedicado a sus nietos y "Del latir de los orígenes" dedicado a su tierra de origen.

Es un libro muy recomendable de leer, porque la autora cultiva una poesía muy fresca y muy fácil de leer, en el cuál nos refleja todos sus sentimientos.


diumenge, 2 de desembre de 2012

Mirall trencat (Mercè Rodoreda)



El llibre comença amb un próleg fet per la pròpia autora on dóna les pautes de la novel·la i fa comparacions amb altres novel·les i llibres.

A continuació comença la primera de les tres parts del llibre que conté divuit capítols. El primer es diu "una joia de valor". Tracta d'un senyor que va a comprar una joia a la seva dona després de comprovar que la que l'havia comprat anteriorment no l'havia agradat.

El capítol dos es diu "Barbara". Tracta d'una violinista vienesa que conec el senyor Valldaura i un amic seu des dels temps en que van veure'l actuar al festival de Salzburg.

El capítol tres es diu "Salvador Valldaura i Teresa Goday" i tracta de la història de ambdues des de que es van conèixer en un concert.

El capítol quatre es diu "Una torre a Sant Gervasi". Els protagonistes del capítol anterior ja són casats i el senyor Valldaura vol enviar a la seva dona a Paris i demana al seu administrador que el cerqui una torre al barri de Sant Gervasi.

El capítol cinc es diu "Tempesta de primavera". La dona del senyor Valldaura ja es troba a Paris i describeux una de les seves tardes al jardí de la casa on viu.

El capítol sis es diu "Joaquim Berguedà a Barcelona". Aquest home és un amic de la familia que passa uns dies a Barcelona a casa del senyor Valldaura amb ell i la seva dona.

El capítol set es diu "El nen Jesús Masdéu". Aquest nen és el pressumpte fillol de la senyora Valldaura que arriba a la torre a visitar-les.

El capítol vuit es diu "Abelles i glicines". És tracta dún capítol en el qual entre tots fan una mica de xafardeig al vontant d'un pou ple d'abelles.

El capítol nou es diu "Neteja d'armaris". Tracta d'una neteja d'armaris que fan totes les criades mentre parlen dels seus senyors entre elles.

El capítol deu es diu "Eladi Farriols". És un tiet de la senyora Valldaura i parla de la seva història i de la relació entre neboda i tiet.

El capítol onze es diu "Pare i filla". Molt assemblat a l'anterior, malgrat que en aquesta ocasió parla de la relació entre el senyor Valldaura i la seva filla.

El capítol dotze es diu "Lady Godiva". Parla de les relacions amb altres persones dels senyors Valldaura, a l'igual que el capítol tretze "El Pintor Masdeu" que parla de la relació del senyor Valldaura amb un pintor amic seu.

Amb el capítol catorze "Les bodes de Sofia" es torna a les relacions familiars i tracta del dia del casament de la Sofia, filla dels Valldaura, i de les impressions dels invitats.

El capítol quinze porta per títol "Naixements". Parla dels fills que tenen no només la Sofia sinó també altres familiars i coneguts.

El capítol setze es diu "Les minyones a l'estiu". És un dels capítols més llargs. Parla tant dels moments de treballs com dels d'oci de les minyones.

El capítol disset es diu "Els nens". És també un capítol una mica llarg i parla de les entremaludaires de tots els nens.

Amb el capítol divuit acaba la primera part i es diu "Una tortora a la finestra". Parla d'una tortora que veig la senyora Valldaura per la finestra.

La segona part té vint-i-un capítols i el primer es diu "El notari Riera". Tracta d'una trobada de la senyora Valldaura amb el notari que va signar les escritures de la compra de la torre.

El capítol dos es diu "Temps passat". És una continuació del capítol anterior on el notari i la Teresa parlen de temps passats.

El capítol tres es diu "El professor de piano". Amb motiu de la mort del pianista Granados recorden la seva obra i la seva vida al ser un amic de la familia.

El capítol quatre es diu "Eladi amb una minyona". Tracta de les converses d'aquest senyor amb una de les minyones.

El capítol cinc es diu "Les arrancades d'Armanda". Una de les persones de confiança de la casa, rep bones notícies sobre els seus problemes médics i es posa molt contenta.

El capítol sis es diu "Eulàlia i Quim Bergadà". Sortin records de viatges per Europa on en alguns d'ells estan aquestes persones.

El capítol set es diu "Sofia". La filla dels Valldaura es fa un tractament d'estètica per a sentir-se més jove i es planteja fer-se algunes operacions.

El capítol vuit es diu "La senyoreta Rosa". És una de les minyones que ha de marxar de la casa davant l'arribada d'uns nous amos.

El capítol nou es diu "Eladi va buscar els fills". Tracta d'una conversa que tenen Marcel el xofer i Eladi mentre esperen els nens.

El capítol deu es diu "Ramona i Maria". Tracta d'una trobada entre aquestes dues protagonistes.El capítol onze es diu "Ramon se'n va de casa". Com el seu nom diu tracta de la marxa del Ramon de la casa dels Valldaura.

El capítol dotze es diu "Maria escoltà a la porta". La protagonista del capítol escolta converses darrere de la porta.

El capítol tretze es diu "Eladi Farriols i el notari Riera". En aquest capítol l'Eladi Farriols lliura al notari Riera una important carta.

El capítol catorze es diu "Maria". Parla dels records de la protagonista del capítol. El capítol quinze es diu "El llorer". Tracta de la preparació d'un plat a la cuina de la torre.

El capítol setze es diu "Adéu Maria". Parla dels moments de vetlla de la protagonista i del seu enterrament. El capítol disset es diu "La llosa". Parla dels primers moments del protagonista sense la Maria.

El capítol divuit es diu "Unes altres minyones". Tracta de l'arribada de noves minyones a la torre. El capítol dinou es diu "Eladi Farriols de cos present". Al protagonista li passa el que a molta gent, que després de morir-se la seva amada, va ell a continuació. És un dels capítols més llargs del llibre.

El capítol vint es diu "Sofia". Tracta d'una conversa que té la Sofia amb l'Armanda per una ampolla buida del senyor Eladi Farriols."Somnis" el capítol vint-i-u és l'ultim de la segona part. Tracta dels somnis que té la Teresa Valldaura.

La tercera part i última té tretze capítols i el primer es diu "Un matí". Tracta d'una visita que rep la senyora mentre està dormida.

El capítol dos es diu "Joventut". És un dels capítols més llargs de la part i del llibre i parla dels records de joventut dels principals protagonistes.

El capítol tres es diu "La mort de Teresa". Parla dels últims moments de la Teresa Valldaura abans de morir. El capítol quatre es diu "Les habitacions tancades". Tracta de les poques ganes que té la Sofia de portar dol. El capítol cinc "Torni aviat senyoreta Sofia" es una continuació de l'anterior.

El capítol sis es diu "La torre". La criada es prové de tots els aprovisionaments possibles per a estar a càrrec de la torre fins a la tornada de la Sofia.

El capítol set es diu "El notari molt vell surt a passejar". El vell notari de la familia dóna un dels seus passeigs habituals i recorda amb nostàlgia temps passats.

El capítol vuit es diu "Els homes de la conductora". Es tracta d'un vehicle on va el personal que s'encarrega del manteniment dels jardins.

El capítol nou es diu "El fantasma de Maria". Tracta de fantasmes de la protagonista de quan era petita. El capítol deu es diu "Sofia i els homes de la conductora". Sofia té una discussió amb els homes de la conductora per uns mobles que no són seus.

El capítol onze es diu "Ramon". És un dels fills de la Sofia Valldaura i parla de la seva vida. Idèntica trama tracta el dotze "Armanda", parlant de la vida de la minyona principal.

El capítol tretze i últim es diu "La rata". Una rata fa passar una mala estona a tots els habitants de la torre. Com el seu títol diu es tracta d'un mirall trencat de tots els protagonistes de la novel·la.