Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dimecres, 30 d’abril de 2014

El faedor de mentides (Maria Carme Roca)



El llibre narra la història de l'Alexandre, un noi d'onze anys, que diu ser el Princep de les Maresmes, fill del rei Albatros i de la reina Fortuna. Amb motiu de l'ingrès del seu pare a un hospital amb motiu d'una malaltia que el deixa en coma, acaba a un centre d'acollida on comparteix casa amb el Kilian, la Mar, la Judit i l'Ona.

Tots aquests nens, sobretot el Kilian, el veuen com un nen extrafalari, ja que està convençut de que en realitat és el Princep de les Maresmes. Acaba descobrint que no és ell l'únic que té problemes i en la cerca del seu passat, compta amb l'ajuda de la Irena, la psicòloga que el tracta.

Mentrestant, el seu pare continua en coma i no hi ha manera de que desperti. Mitjançant un veí de la zona on viuen, descobreix que el seu pare l'ha estat ocultant la seva realitat durant tots aquells anys, en els quals no ha anat a l'escola entre altres coses perquè el seu pare el deia que ja l'ensenyava ell tot el que hauria de saber.

Per uns documents que lliure el veí a la Irene i a ell, descobreixen l'autèntica identitat del pare i gràcies a això poden trobar a la seva mare que s'el porta a la seva casa per a que visqui amb ella i la seva parella. Així a poc a poc, l'Alexandre va tornant a una vida normal de la que no ha format part en els anys que ha estat vivint amb el pare.


dilluns, 28 d’abril de 2014

La invención de Hugo (Martín Scorsese)



Título: La invención de Hugo.
Director: Martin Scorsese.
País: Estados Unidos.
Año: 2011.
Intérpretes: Asa Buterfield, Ben Kinsley, Sacha Baron Cohen, Emily Mortimer.

París de los años de entreguerras en una de las estaciones de trenes. Un niño vive solo en la estación y se encarga del mantenimiento de los relojes, oficio que le enseñó su tio cuando se hizo cargo de él al morir su padre, un antiguo relojero.

El dueño de una tienda de juguetes le pilla robando uno de sus objetos y le amenaza con llevarle al inspector de la estación para que le lleve a un orfanato. Este señor se lleva su libreta y le sigue hasta su casa y con su hija adoptiva descubren su secreto, y es que se trata de un antiguo director de cine de los primeros años, que hasta la primera guerra mundial fue uno de los mejores directores.

Se creo que todas sus películas han desaparecido, pero un seguidor de su obra, que llegó a conocer sus estudios, rescató uno de sus películas y la proyecta, y entonces consigue olvidar su pasado y es presentado en sociedad ante los muchos admiradores de que todavía dispone.


Mary Poppins (Robert Stevenson)




Título: Mary Poppins.
País: Estados Unidos.
Año: 1964.
Director: Robert Stevenson.
Intérpretes: Julie Andrews, Dick van Dyke, David Tomlinson, Glynis Jones, Ed Wynn, Ermione Baddey, Karen Notrice.

Se trata sin lugar a dudas de uno de los mejores musicales que ha producido el cine, así como una de las mejores producciones para público infantil y juvenil realizada por Walt Disney.

Durante el reinado de Eduardo VII entre 1901 y 1910 una familia formada por un padre banquero, una madre sufragista, y dos niños rebeldes que tratan de hacer la vida imposible a las niñeras para así llamar la atención de sus padres, se ve alterada con la llegada de Mary Poppins, la nueva niñera, que llega volando por las nubes, empleando su paraguas como paracaídas.

Con sus poderes mágicos enseña a los niños unos valores que no conocían con la ayuda de su amigo Beck, que se gana la vida vendiendo los cuadros que él mismo pinta en un parque londinense. La película es una mezcla de personajes reales con personajes animados.

Al principio el padre no acepta los métodos empleados por la nueva institutriz, pero después de perder su puesto en el banco comienza a ver la vida de otra manera y a pesar de que vuelve a ser nombrado consejero por el fallecimiento del director, no puede evitar la marcha de Mary Poppins.

Se trata quizá de una película un poco cursi pero muy entretenida para los niños a partir de cinco o seis años y para mayores que no han dejado todavía de ser niños.



diumenge, 27 d’abril de 2014

Decàleg de la serenitat



Amb motiu de la seca canonització avui diumenge 27 d'abril de 2014, vull compartir amb tots els meus lectors aquest decàleg de la serenitat del Papa Sant Joan XXIII.

1. Només per avui tractaré exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida tots de cop.

2. Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar ningú, sinó a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó també en aquest.

4. Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.

5. Només per avui dedicaré deu minuts a una bona lectura; recordant que, així com l'aliment és necessari per a la vida del cos, la lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6. Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.

7. Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.

8. Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només per avui creuré fermament que la bona providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.

10. Només per avui no tindré temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que és bonic i de creure en la bondat.

I així durant cada día, uns quants dies i molts dies.

No cal dir que, si només per avui sóc capaç de complir tres o quatre d'aquests manaments, i demà em repeteixo algun d'aquests, i en compleixo algun més, i demà passat em faig meus dos o tres més, potser no acabaré tenint la serenitat de Joan XXIII, però si la suficient serenitat per a ser feliç.


dimecres, 23 d’abril de 2014

El mito de la eyaculación (Lucca Sapporo)





Interesante libro sobre la relación de pareja en el que se trata del sexo sin necesidad de eyacular y que según el autor ayuda a disfrutar más del acto sexual.

Habla de las increíbles ventajas que supone retener la eyaculación durante el coito y los mecanismos a emplear para conseguirlo, impidiendo superar el punto de no retorno que es el que da lugar a la eyaculación.

Asimismo, dedica un importante capítulo a las mentiras sobre la eyaculación y en todo momento se basa en parejas ficticias para realizar la narración del libro y de sus principales ventajas.

Se trata de un libro bastante curioso, en el cuál si se es capaz de conseguir y de seguir los consejos que el autor da, se puede disfrutar de una gran plenitud sexual sin necesidad de tener que eyacular.

diumenge, 13 d’abril de 2014

Ajudar als fills a estudiar

Els pares tenim l'obligació d'ajudar als nostres fills a estudiar i he aquí algunes técniques estretes del llibre "Com ajudar als nostres fills a estudiar" que podem emplear:


  • Treballar i estudiar per fer créixer els talents i posar-los al servei dels altres.

  • Els vostres fills ja tenen molt de guanyat, perquè vosaltres esteu llegint aquest llibre, disposats a aprendre, perquè els estimeu.

  • Si no està trencat, no cal arreglar-ho.

  • Tothom pot canviar i millorar.

  • L’agenda escolar és la vostra amiga.

  • No són els vostres deures, són els seus deures. No són els vostres exàmens, són els seus exàmens. No són els vostres treballs, són els seus treballs. Però si són els vostres fills, i per això els ajudareu.

  • Aplicaré qualsevol estratègia positiva durant un temps consistent.

  • Qui pregunta el que no sap potser passa per neci, però morirà més savi. Qui no pregunta potser passarà per savi, però morirà més neci.

  • Un nen ha de poder jugar cada dia a casa.

  • L’ordre exterior convida a l’ordre interior.

  • Un menor escolaritzat no necessita un mòbil.

  • Què cal fer i què cal per fer-ho.

  • Els deures de l’escola no defineixen els nostres fills.

  • No m’aixecaré d’aquí fins que...

  • Són els seus deures, no els vostres deures. Són els seus exàmens i no els vostres exàmens. Són els seus treballs, no els vostres treballs. Però si són els vostres fills, i per això els ajudareu.

  • Un munt de pedres deixen de ser senzillament un munt de pedres en el moment en què un sol home les contempla tot dibuixant al seu interior la imatge d’una catedral.


dimarts, 8 d’abril de 2014

Viatgers intrèpids (Montse Ganges)





Llibre: Viatgers intrèpids.
Autor: Montse Ganges.
País: Espanya.
Editorial: Bambú.
Col·lecció: Aventura, valentia, integritat.

Es tracta d’un llibre d’aventura pura i dura, dirigit al públic juvenil, en el qual es repassa els viatges de cinc grans viatgers de tots els temps com Marco Polo, Ernest Shackelton, Amelia Earhart, Thor Heyerdahl i Neil Armstrong.

Alguns acaben bé i altres no tant, però el llibre té molt també d’autoestima i superació personal per a ensenyar-nos que amb esforç i tesó, tot es pot aconseguir.

Cada viatger, té dedicat diversos capítols a les seves gestes. El primer gran viatger és Marco Polo i el seu viatge des de Venècia fins a la Xina, llavors dominada per l’imperi mongol on arriba a conèixer al gran kan.

El segon gran viatger és Ernest Shackelton i el seu viatge fins a l’Antàrtida on el protagonista tracta de creuar tot sencer el continent, passant pel pol sud sense molt èxit, ja que no pot arribar cap a terra pel culpa del gel i quan tracta de tornar a fer la missió mor d’un infart.

Amelia Earhart és l’única protagonista femenina del llibre i és una de les pioneres de l’aviació, assolint ser la primera dona en creuar l’Atlàntic, en creuar els Estats Units, en volar de Hawaii a California i en tractar de donar la volta al món, objectiu que no aconsegueix al desaparèixer misteriosament el seu avió en el Pacific,

Thor Heterdahl tracta de fer l’expedició del  Kon Tiki, travessant el Pacífic des del continent americà fins a les illes de la Polinèsia, exposant-se ell i llurs homes a perills com els taurons.

L’últim viatger és Neil Armstrong un dels astronautes que va tenir l’ocasió de ser un dels primers homes en arribar a la lluna i l’encarregat de fer un dels seus primers passeigs.

Sense cap dubte, es tracta d’un interessant llibre per a tots aquells que els agrada l’aventura i els grans viatges i un mentre l’està llegint, sent la sensació de que està vivint l’apassionant viatge ell mateix.


diumenge, 6 d’abril de 2014

Secretos del corazón (Moncho Armendáriz)



Película: Secretos del corazón.
Director: Moncho Armendáriz.
País: España.
Año: 1997.
Intérpretes: Carmelo Gómez, Charo López, Silvia Munt, Vicky Peña, Andoni Erburu, Alvaro Nagore.

Javi un niño de nueve años lleva a su amigo Carlos hacia un caserón abandonado en las afueras de la ciudad, en el cuál según su hermano tuvo lugar un crimen y en donde todavía se pueden escuchar las voces de las personas.

Aquí es donde comienza el descubrimiento de unos secretos. Durante las vacaciones de Semana Santa Javi y su hermano Juan van al pueblo de la montaña donde viven su madre, un tío, hermano de su padre fallecido y su abuelo paterno.

Javi se siente atraído por la habitación a la cuál nunca pueden pasar, ya que es en la que encontraron muerto a su padre. Juan le dice que todavía se puede escuchar la voz de su padre y una noche intrigado baja hasta la habitación y descubre que lo que se oye no es la voz de su padre, sino el producto de las relaciones amorosas que mantienen su tio y su madre.

Sus investigaciones le llevan a descubrir, con motivo de la boda de su tío y de su madre, que en realidad su padre es quien creía que era su tío.

La película fue candidata al Oscar de Hollywood a la mejor película de habla no inglesa y fue premiada con cuatro Goyas.


divendres, 4 d’abril de 2014

Guia de estilo para el hombre (Bernhard Roetzel)





Libro: Guía de estilo para el hombre.
Autor: Bernhard Roetzel.
País: Alemania.
Editorial: Ullmann.

Se trata de una interesante guía de estilo para el hombre, para que sepa vestir en todo lugar y en toda ocasión, hablando de las diferentes prendas y de los lugares en los cuáles son más adecuadas.

Ya en el prólogo recalca que los hombres no se suelen interesar demasiado por su aspecto, salvo una minoría, entre la cuál me encuentro, y que el gusto por la buena ropa es sinónimo de gusto por la vida.

Hace un llamamiento también al mayor uso de la ropa formal, ya que en los últimos años se está vistiendo demasiado informal incluso para ir a la ópera y considera imprescindible la buena ropa para según que ocasiones.

En el capítulo titulado ¿Qué son los negocios? dedica un especial apartado al traje, así como los diversos trajes a llevar según y donde y que tipo de traje se ha de utilizar en verano, así como la calidad según la tela de la que están hechos.

También dedica unas importantes páginas a la camisa y a sus diferentes estilos y cuellos y que tipo se ha de utilizar según la ocasión y cuáles son más comunes.

La corbata tampoco puede faltar en este capítulo, dedicando un importante apartado a los diferentes tipos de corbata y lo que trasmite cada una, así como a la seda, el material con el cuál se realizan las corbatas, hablando un poco también de los pañuelos de bolsillo antes de entrar en los conjuntos.

En el apartado de conjuntos habla de los distintos tipos de traje que no deben de faltar en un armario y a continuación antes de acabar el capítulo, describe los distintos tipos de abrigo y gabardina y la caída que debe de tener todo traje.

A continuación se pasa al capítulo de ocasiones especiales, en el cuál se hace detallada descripción de prendas tan conocidas como el chaqué, el esmoquin, el frac, las pajaritas y las características de los trajes de las bodas.

Dedica también un importante capítulo a la ropa informal describiendo con todo detalle los vaqueros, los chinos, los pantalones cortos, la camiseta, el polo, la sudadera, los conjuntos de verano, las chaquetas deportivas, las chaquetas de cuero, los diversos gorros, el punto y las fibras funcionales.

En el capítulo qué necesitamos nos enseña a eligir correctamente el traje para el trabajo, los diversos estilos de negocio, el cuidado estilo informal, los abrigos, tratando a continuación en otro capítulo el buen aspecto, haciendo hincapié en la figura, sus tipos, la combinación de colores y dibujos, la combinación de la corbata, la fisonomía y los colores.

El capítulo del calzado también es interesante dedicando un amplio apartado a los principales modelos, los mocasines, los zapatos de negocio, las botas de vaquero, las deportivas, las chanclas, los zapatos a medida, finalizando con un pequeño glosario sobre el calzado.

El saber comprar es un capítulo interesante, ya que nos ayuda a interesarnos más por la ropa que compramos, los tipos de tejido, los paños para trajes, el hilado y el tejido, los controles de calidad, el acabado y el significado de hecho a mano.

A continuación se dedica un importante capítulo a los accesorios como los cinturones, los calcetines, el hilo de los calcetines, las gafas de sol, las carteras, los relojes, los gemelos y los cuellos.

El último capítulo está dedicado a la limpieza y el cuidado, con los accesorios para limpiar los trajes, como lavar las camisas, como limpiar los zapatos, como cuidar las corbatas, finalizando el libro con un glosario de los principales elementos tratados durante el libro.

Se trata de un interesante libro a la hora de ayudarnos a vestirnos para las grandes ocasiones y para los negocios, así como para saber lucir bien y con elegancia cuando se viste de sport y de manera informal y para ayudar a los hombres, a cuidar más la compra y selección de sus prendas y tener más estima por su aspecto.

dimarts, 1 d’abril de 2014

101 dalmatas. Mas vivos que nunca (Stephen Herek)



Título: 101 dalmatas más vivos que nunca.
Director: Stephen Herek.
País: Estados Unidos-Gran Bretaña.
Año: 1996.
Intérpretes: Gleen Close, Jeff Daniels, Joely Richardson, Joan, Plowright, Hugh Laurie, Mark Williams.

Película basada en la homónima de Walt Disney, en la cuál los dueños de dos perros dálmatas, un macho y una hembra, se enamoran después de un encuentro fortuíto provocado por sus dos mascotas, que acaban enamorándose también.

Anita es diseñadora de la casa de modas De Vil, dirigida por Cruella de Vil, una despiadada mujer que no tiene escrúpulos en matar animales incluso en cautividad para conseguir lo que más le gusta, abrigos de pieles. 

Su ilusión es tener un abrigo de piel de dálmata y cuando los dos perros tienen cachorros se presenta en la casa de ambos para comprarlos pero la pareja se niega y es cuando contrata a dos ladrones para que roben los cachorros.

Los dos dálmatas siguen el rastro de sus cachorros y con ayuda de otros perros y otros animales dan su merecido a Cruella, tendiéndola todo tipo de trampas. Mientras tanto la policia da con el rastro de Cruella y sus dos ayudantes y logran detenerla.

Es una entretenida película casí idéntica a la original, pero con la salvedad de aquí los personajes son de carne y hueso en lugar de animados.


Decàleg sobre l'estudi a casa

Tots tenim necessitat d'ajudar als nostres fills a realitzar els seus deures i a que aprofiti millor els seus recursos per a l'estudi. En el llibre de Juanjo Fernández, que he resenyat també en aquest bloc hi ha un decàleg de deu punts amb aquests punts i que és el següent:


  1. Confiaré en l’escola que he triat per a l’educació del meu fill. Per això en comunicaré amb el tutor a través de l’agenda i les entrevistes, i no desautoritzaré la feina dels mestres i professors.

  1. M’interessaré per tota la persona del meu fill, no només pels seus deures. Per això dialogaré amb ell tant com calgui, i intervindré sempre que calgui: amb rigor, paciència i bon humor.

  1. Consideraré l’estudi un procés valuós per al coneixement, la realització personal i la preparació per al futur. Per això contribuiré a proporcionar al meu fill un entorn adequat per estudiar i promouré amb les meves paraules i els meus actes la curiositat intel·lectual, la lectura i la creativitat.

  1. Em recordaré que no són els meus deures ni els meus exàmens: és el meu fill i són els seus deures i els seus exàmens. Per això comptaré amb el meu fill en l’elaboració d’un pla d’estudis personal, realista, flexible, escrit i visible, i li exigiré que compleixi el seu compromís.

  1. Seré constant en l’aplicació d’un programa d’estudi, però renunciaré a imposar els meus mètodes si els del meu fill són eficaços. Per això confiaré en tota la meva experiència i els meus recursos i els posaré a disposició del meu fill perquè pugui fer-ne ús.

  1. Ajudaré el meu fill en tot allò que ell no pugui fer per ell mateix, procurant que aprengui en el procés, i així vagi esdevenint més autònom. Per això evitaré la temptació d’impedir que el meu fill assumeixi les seves responsabilitats.

  1. Recordaré que jo vaig cometre errors, que de vegades sóc incoherent i que tinc una història pròpia en relació amb l’estudi. Per això acceptaré que el meu fill pot cometre els seus propis errors, el poden influir les meves incoherències i pot heretar trets del meu caràcter.

  1. Seré conscient del poder del reforç positiu. Per això valoraré tots els esforços, tota la bona feina del meu fill, i tots els seus bons resultats.

  1. Demanaré ajuda sempre que la necessiti i l’acceptaré quan me l’ofereixin. Per això estaré obert a compartir la meva experiència amb altres pares i mares.

  1. Creuré en la força de l’estimació pel meu fill. Per això confiaré en que seré capaç de trobar les millors maneres d’ajudar-lo eficaçment estudiar perquè visqui amb entusiasme el seu aprenentatge i l’aprofiti amb ganes.


Paisatge d'un abril en fuga

A ponent una tempesta
fa cortines de ruixats.
El sol brilla en els sembrats
serrells d'aigua esparracats
que s'esfumen al confí...

I al damunt de la tempesta,
com un guarniment de festa
brilla l'Arc de Sant Martí.