Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

divendres, 30 d’agost de 2013

Com poder fer front a un problema

Per a poder fer front a un problema, hem de tenir en compte aquests aspectes:


  1. Reconèixer que hi ha un problema.
  2. No actuar precipitadament.
  3. Decidir un objectiu o meta.
  4. Pensar solucions.
  5. Pensar en les conseqüències.
  6. Escollir la millor solució.
  7. Establir una estratègia per a actuar.
  8. Posar-la en pràctica i tenir aquest procediment en compte per al problema següent.

 Estret del llibre "Aprèn a estimar-te de Raimon Gaja

dimarts, 27 d’agost de 2013

La paciència



INTRODUCCIÓ

La paciència és una virtut. Segons el budisme és una de les principals virtuts que pot tenir l’ésser humà. Però sembla que cada dia ens queda menys. Només cal observar que passa en una ciutat enmig d’un embús de trànsit.

Lao Tse va dir que les persones vulgars, quan comencen una cosa, la fan malament o la deixen perdre perquè tenen pressa per acabar-la.

Per als orientals, la paciència es relaciona amb la fortalesa de caràcter. És a dir, ser lent no ha de ser per força un defecte o una debilitat, al contrari.

Ja hem parlat de la resiliència, de la importància d’aixecar-nos cada vegada que una cosa ens ha sortit malament, i de tornar-hi i tornar-hi fins que surti bé. Edison (1847-1931) va haver de fer més de mil intents per aconseguir la bombeta. Quan li preguntaven si no es desanimava amb tants fracassos, responia: “Fracassos? En cada pas he descobert un motiu pel qual una bombeta no funciona. Ara ja sé mil maneres de no fer una bombeta”. I ja és ben bé així, o que potser no es diu: “la paciència és la mare de la ciència.

EINES

Ralph Waldo Emerson va escriure que tots hauríem d’adoptar el ritme de la natura: “El seu secret és la paciència”. Fer les coses d’una en una, amb la màxima atenció, sense pensar que farem després; adaptar el nostre ritme al de la respiració, escoltar l’aire com entra i surt del cos ens ajudarà a vèncer l’ansietat per fer i fer-ho de pressa.

Avui dia, probablement a causa de la gran quantitat d’estímuls que ens envolten, els nens no tenen gaire paciència. En canvi, aprendre a ser pacients els és molt bo. Els estudis apunten que els nens que saben ajornar les gratificacions, que entenen que no tot ho poden tenir ara mateix, són més sociables i fins i tot més intel·ligents. Què podem fer, doncs? Ensenyar-los a plantejar-se objectius i que s’esforcin per assolir-los, permetre’ls un cert grau de fracàs amb què aprenguin de l’experiència o ajudar-los a ser tolerants amb el que no els agrada són unes quantes idees que podem treballar a casa.

dimarts, 6 d’agost de 2013

La resiliència



INTRODUCCIÓ

El concepte de resiliència prové del camp de la física. És la capacitat que tenen uns determinats materials de recuperar la seva forma original quan han estat forçats a canviar o deformar-se. En psicologia fa referència a la capacitat que tenim d’afrontar situacions crítiques, sobreposar-nos-hi i sortir-ne reforçats. Qualitats cosines germanes de la resiliència són l’esperança, la tolerància, la resistència, l’adaptabilitat.

Segons el psiquiatra Boris Cyrulnik, els nens resiliens tenen un coeficient intel·lectual més alt i una habilitat notable per resoldre problemes; afronten la realitat amb diferents recursos i es saben desenvolupar millor en les relacions interpersonals; tenen més voluntat, més capacitat de planificació i més sentit de l’humor. I cauen menys en la desesperança que els altres nens.

EINES

Diuen els xinesos que si caus set vegades, te n’has d’aixecar vuit. El poeta Robert Frost va escriure: “Puc resumir en dues paraules tot el que he après de la vida: segueix endavant”. L’adversitat molt sovint ens enforteix i fa sortir el millor de nosaltres mateixos.

Com podem ser més resiliens?

  • Demanant ajuda. No ens hem d’avergonyir de demanar ajuda si ens cal.

  • Treballant la capacitat de planificar i establir objectius, sabent que potser s’hauran d’anar modificant.

  • Sent flexibles.

  • Evitant veure sempre les crisis com a catàstrofes.

  • Percebent els errors com a experiències per aprendre i superar-nos.

  • Acceptant que el canvi forma part de l’existència.

  • Transformant la crisi en oportunitat.

Transmetre amb naturalitat aquestes actituds als nens i demostrar-los que és possible capgirar les situacions injustes, i mirar de fer-ho, els ajuda a ser més resiliens.

dilluns, 5 d’agost de 2013

Pràctiques agrícoles d'agost

CAMP: S'intensifiquen les labors i l'adob de les terres. Si s'escau que plou, s'inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja. Aquest mes es sembren els naps forratgers i, a les comarques caloroses, les patates de segona collita. En els grans regadius s'inicia la colita de blat de moro precoç, així com la del tabac fi.

HORTA: Segueixen a bon ritme les collites. Es prepara la sembra de l'encian trocadero i es planten coliflors, bròquils, cols. També es sembren patates de segona collita.

JARDI: S'ha de tenir cura del crisantem a les plantacions industrials, així com de la clavellina, que requereix regades, eixarcolades i tractaments. En els jardins particulars segueixen en flor dàlies i margarides i la gespa ha d'ésser regada abundosament.

FRUITERS: S'aprofita la parada vegetativa per a realitzar els empelts d'escudet que brotaran durant els mesos següents.

AVICULTURA: Avui es necessari disposar de refrigeració, o al menys bona ventilació, a fi de que les aus soportin millor la calor i augmentin el ritme de la posta, cosa de gran importància degut al valor dels ous en aquesta època. Convé eliminar les mosques amb insecticides i mantenir una bona ventilació i netedat general, ja que amb la calor es poden produir infeccions molt perjudicials.


dijous, 1 d’agost de 2013

Agost

Últim mes
del recés de l'estiu.
Els díes passen
ràpidament.
Com tenim pressa
Per tornar al ritme de sempre
Pocs díes
Després, corre el pensament
Immediatament al futur
Del proper agost