Total de visualitzacions de pàgina:

Publicidad

dissabte, 21 de setembre de 2013

Cuento de otoño. El espejo mágico



Cierto día, en un país lejano y en tiempos remotos un joven que paseaba por las avenidas de un mercado descubrió un extraño puesto de objetos extraordinarios. Estaba lleno de un revoltijo de las más insólitas curiosidades. El joven quedó fascinado. Algo apartada, descubrió una pieza de rico terciopelo que cubría un objeto plano y redondo.

¿Qué extraño este tejido que envuelve a esa extraña forma? Preguntó al mercader. –es cosa de magia. –respondió este—Acércate, voy a enseñártelo.

Con infinitas precauciones, levantó el paño. El joven descubrió entonces una especie de bandeja cuya superficie era pulida y brillante, de una materia que nunca hasta entonces había visto y que lanzaba curiosos reflejos.

Intrigado, se inclinó. Con gran sorpresa, reconoció en el interior la imagen de su padre, muerto desde hacía años, tal como era en su juventud.

Se incorporó bruscamente, muy conmovido, pensando que sufría una alucinación. Luego miró de nuevo el objeto y vio, otra vez, a su padre que le miraba también. Conmovido al volver a ver a quien tanto había amado, el joven le sonrió, y su padre le sonrió también.

--Tienes razón, mercader. ¡Es un objeto mágico! –exclamó-- ¡te lo compro! –se llama espejo –respondió el otro--. Es un utensilio raro y precioso. Su valor es inmenso.

--No importa –respondió el comprador excitado--. Te doy todo lo que poseo para llevármelo. Gracias a él, podré ver de nuevo, tantas veces como desee, a mi amado padre.

Cerraron el trato. Una vez de regreso en su casa, el joven ocultó el espejo en su desván. De vez en cuando iba a ver la imagen de su padre y permanecía largas horas contemplándola.

Intrigada por esos momentos de prolongado y repetido aislamiento, su mujer aprovechó un día su ausencia para intentar desvelar el secreto de su extraña actitud. Y en el desván, levantando el paño de terciopelo, descubrió el espejo y vió… a una mujer.

¡Su marido quería a otra! Al regresar, ella le hizo una escena terrible. Aulló mil reproches. Había descubierto su secreto, ¡él, a quien tanto amaba, era culpable de la más infame de las traiciones!

--En absoluto –se defendió--, es la imagen de mi padre la que voy a contemplar cada día. ¡Y eso me llena de felicidad! –Mentiroso. Vas a ver a una mujer…

La disputa iba en aumento. El marido propuso entonces a su esposa buscar a una opinión exterior para que la resolviera.

Se fue al convento vecino a buscar una monja para pedirle arbitraje. La santa mujer solo podía decir la verdad.

Fue y, a su vez, se inclinó sobre el espejo. Levantó la cabeza y sentenció, doctamente: ¡Es una monja!

Así pues, toda la desgracia de los hombres procede de que no miran el mundo tal como es, sino tal como lo ven.


dimarts, 17 de setembre de 2013

La solidaritat



INTRODUCCIÓ

La solidaritat és un senyal d’intel·ligència emocional. És posar-nos en la pell de l’altre i ajudar-lo. De fet, és una forma de posar en pràctica l’empatia: és fa una acció per a l’altra persona, comptant amb l’altra.

La solidaritat és un valor. Ens uneix a altres persones o grups de la societat, i ens fa compartir les necessitats. No té fronteres polítiques ni religioses ni territorials ni culturals. Implica ser proactius amb els qui tenen menys, o amb les persones o col·lectius que pateixen situacions injustes.

EINES

De ser solidari. Se’n pot aprendre. De vegades només depèn d’un petit canvi d’actitud.

  • Podem estar atents a les necessitats dels altres i ajudar-los si volen ser ajudats.
  • Podem observar les persones i exercir tasques de solidaritat, fins i tot les més modestes.
  • Podem comprovar en nosaltres mateixos allò que dèiem de la felicitat.

Com l’altruisme, la solidaritat és un d’aquells valors i actituds que els nens podem aprendre molt fàcilment i amb molta naturalitat, malgrat que el seu entorn fora de la llar no sigui gaire solidari. Potser és dels comportaments positius que més s’encomamen.

800 balas (Alex de la Iglesia)



Película protagonizada por Sancho Gracia y Carmen Maura entre otros, que se ambienta en un antiguo poblado donde se rodaban Spaguetti Western en el desierto de Almeria.

Allí vive Julián, que se dedica junto con otros antiguos especialistas cinematográficos a realizar espectáculos para los pocos turistas que asisten, la mayoría extranjeros.

Carlos, hijo de Laura, acude al poblado después de ver unas fotos que le enseña su abuela, ya que Julián en realidad es su abuelo.

Esto altera la vida del poblado y al final Carlos es localizado por su madre. Laura que trabaja en una empresa de complejos turísticos, compra el poblado al dueño, el alcalde del pueblo, y entonces Julián se atrinchera con sus compañeros para defender a toda costa el poblado.

Julián trata de convencer a Carlos de que es amigo de Clint Eastwood, al que dobló como especialista en muchas de sus películas, pero en el teléfono al que llama no contesta.

Julián muere de un disparo que le hace Cheyenne, uno de sus compañeros en una reyelta que tienen pensando que ha sido engañados por Julián y en el momento de su entierro, se ve como Clint Eastwood lanza a su ataud la placa de sheriff que Julián usaba en el espectáculo.


divendres, 13 de setembre de 2013

La prudència



INTRODUCCIÓ

De vegades la por és amiga de la prudència. Però cal saber distingir entre la prudència sana i la por més abstracta que ens paralitza i ens impedeix fer res.

Els clàssics van reflexionar molt sobre aquest primer tipus de prudència. Segons Aristòtil és una de les virtuts intel·lectuals de l’ésser humà. Epicur deia que la prudència és el més excels de tots els béns, i Ovidi aconsellava agafar el camí situat entre la imprudència fruit de la inconsciència, la indiscreció o la falta de sentit de la responsabilitat i la por.

EINES

Podem treballar per aconseguir una prudència sana:

  • Pensant abans d’actuar.
  • Buscant sempre la mesura justa.
  • Evitant parlar més del compte.
  • Informant-nos d’allò que pot suposar un risc.


En el cas dels nens, però sobretot dels adolescents, el que ens sol preocupar més als pares és el risc que comporta l’ús d’Internet i l’atracció per les drogues. A l’adolescència s’és una mica com el cérvol, la sensació de jo controlo és més forta que en cap altre moment de la vida. Seria un error dels pares inculcar sempre por de tot, però també seria irresponsable confiar que el nen o el jove descobrirà per ell mateix els riscos que l’envolten.

dimarts, 10 de setembre de 2013

Les torres del cel (Coia Valls)



Llibre que tracta sobre un dels fets més importants de la història de Catalunya, com és la fundació del Monestir de Montserrat, que amb el temps es va convertir en un dels símbols del país.

Tot comença quan l'any 1025 a començament del segle XI l'abat Oliba decideix enviar a tres homes a la muntanya de Montserrat per a posar les bases per a la fundació d'un monestir.

Al llarg de set llibres amb diversos capítols la història transcorre entre els anys 1025 i 1054 quan des del Monestir de Ripoll es decideix crear un monestir a Montserrat i el llibre 1 tracta des del moment que els monjos arriben a la muntanya de Montserrat fins als primers moments amb la convivència amb l'eremità.

El llibre dos comença ja l'any 1027 parlant de les fredes relacions amb els habitants de Guadvachet, l'actual Olessa de Montserrat. També tracta de l'oposició que hi ha entre alguns monjos del Monestir de Ripoll a la creació d'un nou i les dificultats econòmiques que comencen a tenir.

Fa també una descripció de l'asedi que sofreix el castell de Massana al voler el senyor de Manresa la independència del comptat, així com de les diferències amb els abats de Ripoll.

Amb el llibre tres comença la segona part dedicada a la construcció i aquest llibre es desenvolupa entre els anys 1031 i 1032. Parla de les diferències que existeixen en quant a la construcció amb el Monestir de Ripoll.

El llibre quatre es desenvolupa durant l'any 1034 quan el nou monestir comença a prendre forma i l'orgull que té Dalmau Savarés de l'obra. En un dels capítols tornen deu anys enrera quan Dalmau Savarés era capità d'un regiment que protegia a la població dels atacs dels sarrains.

Els voltants del monestir sofreixin un incendi que causa greus danys. Afortunadament bona part de la construcció no sofreix danys.

El llibre cinc transcorre en el any 1036 i en els problemes que tenen amb el senyor de Manresa que s'oposa a la construcció del monestir al voler fer-se ell a la muntanya un castell.

El llibre sis es trasllada a deu anys després, el 1046, quan el monestir ja comença a prendre forma i el llibre set als anys 1053 i 1054 quan el monestir es finalitza.

Es tracta d'un llibre molt interessant sobre la història de Catalunya i sobre la fundació i construcció d'un dels seus símbols: el Monestir de Montserrat.


dijous, 5 de setembre de 2013

Los animales también se tiran pedos (Ilan Brenman)



Este libro es una continuación del anterior del mismo autor "Las princesas también se tiran pedos" en el cuál Laura la protagonista, sorprende a su padre preguntándole sobre los animales que se tiran pedos.

Ante las preguntas sobre los distintos animales que se tiran pedos, el padre de Laura la va respondiendo que sí o que no, dependiendo del animal pero al preguntarle si las vacas y las ovejas se tiran pedos, el padre que ya no sabe que decir, contesta que con sus pedos que son de gas metano, se produce el calentamiento de la tierra y entonces Laura le sorprende diciendo que si los pedos de las vacas y las ovejas son los responsables de la desaparición de los casquetes polares.

Después de responder a esta pregunta y de aclarar Laura a su padre que lo de los casquetes polares se lo ha explicado su profesora, decide encerrarse en la biblioteca para estudiar un poco entre los libros que dispone para no volver a ser sorprendido por Laura en futuras preguntas de esta.


dimecres, 4 de setembre de 2013

Las princesas también se tiran pedos (Ilan Brenman)



Entretenido libro del brasileño Ilan Brenman, dirigido a los lectores infantiles de las primeras edades y del comienzo de la lectura, en el cuál el autor narra diversas historias en las cuáles las princesas más famosas de los cuantos se han tirado alguna ventosidad.

A través de Laura, la niña protagonista, y de su padre que le ayuda a resolver los misterios, se meten, a través de un libro del cabeza de familia, en las historias que hablan de alguna flatulencia que princesas como Cenicienta, Blancanieves o La Sirenita se han tirado alguna vez.

El libro cuanta con bonitas ilustraciones que ayuda a que los pequeños se animen a leerlo o a que se lo cuenten los padres y se trata sin ninguna duda de un buen libro para iniciar a los más niños en el divertido arte de la lectura.


dilluns, 2 de setembre de 2013

La disciplina



INTRODUCCIÓ

El filòsof José Antonio Marina diu que la disciplina ens salva de les intermitències del cor. Ens permet assolir fites llunyanes, que potser són contradictòries amb el que estem disposats a fer en el present. La llibertat pròpia pot topar amb la llibertat aliena, per la qual cosa és necessari promulgar un codi de circulació. Necessitem una poderosa pedagogia de la llibertat. Ningú no és lliure si primer no s’ha sotmès a alguna disciplina, de la mateixa manera que ningú no pot ser un gran escriptor si abans no ha après les regles de l’idioma.

Sense autodisciplina, no podríem fer res. Fins i tot en necessitem a l’hora de quedar amb un amic per anar de festa. I ja no diguem per als deures, o anar a treballar, o participar en un campionat esportiu. Sempre cal un esforç i una certa planificació.

EINES

Quan de vegades ens queixem de nosaltres mateixos i diem que som desendreçats o inconscients, en realitat estem reconeixent que no tenim disciplina. Com que abans hem quedat que aquestes debilitats no són defectes de la persona sinó comportaments, són millorables.

Que hi podem fer?

Hauríem de començar per ser disciplinats en coses petites. I després passar a fites més importants. D’entrada, podem proposar-nos ser disciplinats només un dia. A veure que passa. Demà podem repetir l’exercici. I demà passat i potser l’altre.

A les aules i de vegades a casa, patim un cert desgavell. No cal que parlem de les conseqüències. En canvi, podem ajudar els nens a ser autodisciplinats marcant-los un ritme per fer les deures i endreçar l’habitació, ensenyant-los que cal un ordre i una constància per fer els treballs o les activitats en grup, valorant que siguin puntuals, que sàpiguen escoltar el professor i els companys.

El filòsof Francesc Torralba diu que seria bo mostrar als nostres fills els beneficis de la disciplina amb exemples propers que coneguin o admirin. Insistir-los que als triomfadors que admiren, ningú no els ha regalat res, que darrere l’èxit sempre hi ha l’esforç.

Pràctiques agrícoles de setembre

CAMP: Passada la calor forta, l'ambient és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i per tant convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d'adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients. També s'han de llaurar els camps de rostoll per a destruir les males herbes i permetre que les aigües cels impregnin. A les zones fredes es sembra el sègol. Continua la sembra de naps, patata tardana, alfals i prades artificials. Es cullen les plantes tèxtils, blat de moro, sorgo i tabac.

HORTA: Es generalitza la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles, cebes i la sembra de raves, faves primerenques. Prossegueix a gran ritme la collita de les mateixes espècies del mes anterior.

JARDÍ: És vàlid el que s'ha dit per al mes anterior.

FRUITERS: Es cullen pomes i peres. Ha arribat el moment de la verema.

AVICULTURA: La posta s'incrementa gràcies a les temperatures més favorables. Per altra banda, es registra una gran demanda de pollets, en previsió de les festes nadalenques, ja que es necessiten de dos i mig a tres mesos per a l'engreix.


diumenge, 1 de setembre de 2013

La fi de les vacances

Ha retornat el sol
la irada pluja
havia aixafat
els últims somnis d'estiu
amb ell ha tornat
l'alegria del futur.
Retornarem al mar
ben sols, 
trobarem altra felicitat
altra manera
altre llegat.